dimecres, 3 d’octubre de 2012

Sobre els drets adquirits


A La Vanguardia d’ahir, Miquel Roca encapçala el seu article amb el títol “Amb la pensió no s’hi juga”. I té tota la raó: ni amb la pensió ni amb la salut. L’argumentació que utilitza és irrefutable: “La pensió és un dret individual del seu titular; l’import que percep són els seus diners. Són els diners que ha pagat en forma de cotització perquè li siguin “retornats” quan arribi a l’edat de jubilació. Són els seus diners i qui no li tornés cometria una acció il·legal en quedar-se el que no és seu”. O sigui, robar. Em treu de polleguera quan polítics i “experts” pretenen que pensionistes i malalts són un cost per les arques públiques. No hem pagat individualment, i per endavant, uns diners per a preveure aquestes contingències vitals? Amb quin dret qualsevol Govern, unilateralment, modifica els termes d'aquest contracte? Mantenir la població sempre amb l’ai al cor sobre si cobrarà o no el què s’ha guanyat amb el seu esforç personal, és una immoralitat èticament aberrant. Els projectes vitals de les persones no poden ser objecte de mercadeig dia sí dia també. I això inclou la salut, perquè sense ella, aquell projecte vital difícilment tindrà ressò a causa d’una qualitat de vida deficient. Un home jove, de 60 anys, no pot esperar dos anys per operar-se un genoll que no li permet ni conduir: li estan malbaratant la vida.
No es pot parlar per tant de costos o d’indemnitzacions, sinó del compliment d’un dret adquirit pel qui paga religiosament cada mes la seva aportació. Les aportacions a la seguretat social no són un impost amb el qual l’Estat pugui fer el què li dona la gana, són diners que pertanyen a les persones.