divendres, 5 d’octubre de 2012

L’aparició de la Chacon


Acabo de sentir la Carmen Chacon fent les primeres declaracions que li sento en molts mesos, naturalment en contra del procés obert a Catalunya. Per pura curiositat, vaig al Facebook, hi busco i quan la trobo veig que on parla de l’ocupació actual hi diu Ministra de Defensa. La darrera aparició a la xarxa és del dia 20 de març. En l’apartat de pàgina web es redirecciona cap a la Wikipedia. Per descomptat, tot en castellà. A la pàgina ahorachacon no responen. No trobo cap blog escrit per ella. Desapareguda de la xarxa?
Carme Chacon, a desgrat seu, s’ha convertit a ella mateixa, afonada per la pròpia i desmesurada ambició que l’ha moguda, en una mena de fantasma polític que pul·lula per camins foscos sempre, però a l’aguait. Ara comença a aixecar la cresta i ho fa amb aquella ràbia de femella ofesa, de xiqueta enrabiada, d’adolescent desairada. De veres creu que ens faran triar entre el papa i la mama? Ni Espanya ni Catalunya seran mai pares per a mi: possiblement ella necessiti l’empara d’una falda o un pit maternal per continuar vivint, però els catalans ja fa temps que correm sols pel món i que ens afaitem (o depilem, segons convingui). N’estic una mica tip de salvapàtries com ella que ens renyen per no res, erigint-se en matrones de tot el poble, que veu “inconcebible” que algú la convoqui a referèndum per decidir el futur del país.
Rellegeixo les línies anteriors i dubto: estic irritat amb la Carme Chacon i potser no sóc objectiu; segur que no. Però no puc evitar la urticària que em produeixen persones poc netes, que solament s’acosten a Catalunya per guanyar un escó, que només serveixen a la seva ambició de poder. Espiant darrera les cortines, movent fils a la tenebra, conspirant, no és com es fan les coses. Decididament, aquestes persones m’exasperen. Publico!