Acabo de sentir la Carmen Chacon fent les primeres
declaracions que li sento en molts mesos, naturalment en contra del procés
obert a Catalunya. Per pura curiositat, vaig al Facebook, hi busco i quan la trobo
veig que on parla de l’ocupació actual hi diu Ministra de Defensa. La darrera
aparició a la xarxa és del dia 20 de març. En l’apartat de pàgina web es
redirecciona cap a la Wikipedia. Per descomptat, tot en castellà. A la pàgina
ahorachacon no responen. No trobo cap blog escrit per ella. Desapareguda de la
xarxa?
Carme Chacon, a desgrat seu, s’ha convertit a ella mateixa,
afonada per la pròpia i desmesurada ambició que l’ha moguda, en una mena de
fantasma polític que pul·lula per camins foscos sempre, però a l’aguait. Ara
comença a aixecar la cresta i ho fa amb aquella ràbia de femella ofesa, de
xiqueta enrabiada, d’adolescent desairada. De veres creu que ens faran triar
entre el papa i la mama? Ni Espanya ni Catalunya seran mai pares per a mi:
possiblement ella necessiti l’empara d’una falda o un pit maternal per
continuar vivint, però els catalans ja fa temps que correm sols pel món i que
ens afaitem (o depilem, segons convingui). N’estic una mica tip de salvapàtries
com ella que ens renyen per no res, erigint-se en matrones de tot el poble, que
veu “inconcebible” que algú la convoqui a referèndum per decidir el futur del
país.
Rellegeixo les línies anteriors i dubto: estic irritat amb
la Carme Chacon i potser no sóc objectiu; segur que no. Però no puc evitar la
urticària que em produeixen persones poc netes, que solament s’acosten a
Catalunya per guanyar un escó, que només serveixen a la seva ambició de poder.
Espiant darrera les cortines, movent fils a la tenebra, conspirant, no és com
es fan les coses. Decididament, aquestes persones m’exasperen. Publico!
