divendres, 12 d’octubre de 2012

La constitució i el llibre roig


El 1966, quan a la Xina Mao va començar la revolució cultural, jo tenia 12 anys. Eren els primers anys de la televisió i a partir d’aleshores, les imatges que ens arribaven d’aquella cultura tan llunyana eren les de grans masses de gent manifestant-se per enormes extensions urbanes o rurals. Indefectiblement, a la mà hi portaven un llibret vermell on hi havia escrits els discursos del gran líder de la revolució. El llibre roig es va fer famós al món, encara que avui ja n’hi ha pocs que se’n recorden: tot passa i res no en queda.
Ara, a espanya, sembla que fan la seva gran revolució, només en que lloc d’aquell llibret comunista, ara exhibeixen a la mà la Constitución democràtica. Encara recordo aquell personatge, oblidat, que es deia Manuel Pizarro, ex-president d’ENDESA, exhibint-la com a raó per no cedir el poder a empresaris catalans: “mejor una Endesa alemana a catalana”; ridícul. Així és com es veu la democràcia des d’Espanya: la llei per sobre de tot, fins i tots dels homes i dels pobles. El discurs del líder és la paraula única i vertadera.