dijous, 22 d’octubre del 2015

Christine Lagarde i el CO2

Quan veig un article signat per Christine Lagarde les cames em tremolen i els pels de tot el cos se’m posen de punta. L’article que publicava ahir (21.10.2015) al diari ARA no és per quedar-se tan panxo. Parla de posar preu a les emissions de CO2 i ho fa amb una proposta tan original com aquesta: “reformar els sistemes fiscals dels seus estats membres per incrementar la recaptació procedent d’impostos sobre els combustibles amb un alt contingut carbònic i reduir la procedent d’altres tributs perjudicials per a l’activitat econòmica, com els impostos sobre el treball i el capital”. Això sí: “les reformes hauran d’anar acompanyades d’ajustaments del sistema fiscal i de la xarxa de seguretat del sistema de protecció social, entre altres elements, per garantir que no es perjudica els més desafavorits”. Ha!
O sigui, que com sempre, s’apujaran els impostos a les classes mitjanes i pobres, i es rebaixaran a les grans corporacions i als alts directius: quina clepsa, senyor! Gran intel·ligència la de la senyora Lagarde, miss foulards Vuitton, fent pagar la festa als de sempre, això sí: els fa la caritat d’incloure’ls als sistema de protecció social, que no és altra cosa que la caritat estatal.
Em fa fàstic vostè, senyora Lagarde, perquè mostra sense vergonya la insensibilitat de l’FMI i la seva, i també la seva pròpia misèria intel·lectual amb propostes com aquesta. De veritat que al món no hi ha ningú més que aquesta cretina dama per dirigir l’FMI? Acaba l’article amb el xantatge emocional de sempre, dient amb tota la barra que “com més esperem, més costós i més difícil ens resultarà protegir el planeta, a nosaltres i als nostres fills i néts”. Que déunostrosenyor-i-totselssantsdelcel, ens protegeixin de tu i dels teus acòlits, Lagarde.