La mala consciència d’algunes

Llegeixo a la portada de l’ara el titular “Vides trencades per la soja”, amb el subtítol “...que alimenta els nostres porcs”. M’ha fet pensar. Es tracta d’un article on dues periodistes viatgen a Brasil per a investigar, en origen, d’on ve la soja que s’usa per a la fabricació de pinsos al nostre país i les conseqüències que ha tingut el seu cultiu en una zona d’aquell país. La seva mala consciència (per fer la seva feina!) les ha dut a dir que “l’ARA compensarà totes les emissions derivades del viatge d’una periodista i una fotògrafa a la sabana brasilera d’El Cerrado: les 5 tones de CO₂ emeses es compensaran a través del programa voluntari de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que destinarà els diners a projectes de reducció d’emissions fets per entitats socials del territori.” O sigui, que pagaran per fer-se redimir. Però aquest és un altre tema.

El que m’ha fet rumiar –com les vaques– és això que aquesta soja alimenti “els nostres porcs”. Tot l’article és ple de xifres d’aquelles que no saps mai qui les elabora, que no saps ben bé com n’obtenen les dades: en fi, que la cuina és més aviat obscura. Es desprèn, però, d’aquest subtítol un aire culpabilitzant de que tota la soja que es planta al Brasil és per les nostres granges, de que som culpables del mal que aquelles plantacions fan per aquelles terres. L’article sencer és un retret i un nou intent de CONSCIENCIAR-NOS de que els catalans som els culpables absoluts dels mals del món, que allà només hi ha bona gent que planten soja perquè no en tenen d’altra i que tot plegat només els genera perjudici. Aquest és un altre punt que mereix un tractament llarg i a part.

Això va del verb CONSCIENCIAR. No sé fins a quin punt, persones com Sònia Sánchez i Ruth Marigot no malden per traspassar el seu sentiment personal de culpa a la resta del món per fer-lo més suportable i pensar: com que ja he viatjat a l’origen, com que ja he “conviscut” amb el problema, m’atribueixo el dret a escriure amb autoritat moral una acusació urbi et orbe. Com que d’una manera o altra em sento culpable de menjar porc engreixat amb soja brasilera, tota vegada que aquesta culpa m’aclapara, en reparteixo el pes entre tots els meus compatriotes i així me n’allibero.

També és una manera de desviar l’atenció de l’arrel veritable de la qüestió: un poder polític i econòmic especulatius. Sí, a l’article s’esmenten empreses, es senyalen fets verídics i comprovables, però en el conjunt del text aquesta no és la diana. L’objectiu veritable som nosaltres, els pobres ciutadans que hem de ser, si vols si no, CONSCIENCIATS com si fóssim babaus.

Sobren conscienciadores al món, i fa falta molta gent que actuï. Hi ha un munt d’ONG, d’oficines, d’observatoris, d’institucions d’origen i recursos incerts que no fan altra cosa que informes, llargs relats plens de xifres que acaben només en recomanacions i acusacions. A l’hora d’arremangar-se, agafar l’aixada i anar al tros, que ho facin els governs i, sobretot els ciutadans, que són una colla d’irresponsables que no sabem fer altra cosa que menjar-nos el fetge dels pobres. Per acabar: pagar per emmerdar és la solució del ric. Si no volíeu generar cap residu, haver fet el viatge nedant i sense excretar res, que el mar s’embruta.