Beatriz Garvía Peñuelas, especialista en psicologia clínica
i psicoterapeuta, escriu a La Vanguardia d’Ahir (sic): “Des de la psicologia profunda veiem que la dificultat de l’ésser humà a
l’hora d’enfrontar el diferent està marcada pel descobriment de la diferència
de sexes: l’infant, cap als quatre anys, descobreix les diferències anatòmiques
i s’identifica amb un sexe, de manera que la percepció de l’altre com a
diferent li causa angoixa”. Bé, sembla que la psicoanàlisi freudiana ha calat
fort entre les psiquiatres i el sexe, pel qual estan cada vegada més
preocupades. De fet potser té una lògica fisiològica. Un vell amic, ginecòleg,
humanista i millor persona, irrita moltes pacients quan els diu que elles estan
molt més condicionades per les hormones que no pas els homes. Malgrat que el
sexe també és al cervell, menysprear els condicionants físics seria oblidar una
gran part de la qüestió. De fet, la mateixa senyora Garvía aprofita que la
riera Gavarresa passa per Alpens, i ens cola un pensament de Sant Agustí
d’Hipona: “Les dones no han de ser
il·luminades ni educades de cap manera. De fet, haurien de ser segregades, ja
que són causa d’insidioses i involuntàries ereccions en els sants homes”.
Certament no sé què hi pinta aquí aquest pobre home preocupat pel piu i la seva
santedat (gloriosa disjuntiva). A no ser que vulgui insinuar que són els homes
els qui senten angoixa perquè tenen penis, i en canvi la dona no perquè no en
té. És que el tenir vagina les immunitza contra la por a la diferència?
Per
això em pregunto pel sexe del psicòleg i em qüestiono si l’opinió científica d’un
professional, que no un expert, varia segons el sexe, si les hormones ens
condicionen encara malgrat el nostre raciocini evolucionat, malgrat ho digui
des de la “psicologia profunda”. Si
necessito alguna mena de teràpia, deixant a part el “meu” gènere, m’he de
plantejar si em guiarà millor un home o una dona? O m’he de mirar solament el
seu currículum? Un currículum que en qualsevol cas serà més reduït que el seu
coneixement de la diferència sexual, que ve dels quatre anys. He de triar l’expert
o el professional? Ben conscient de possibles represàlies, a voltes penso que
les dones avançades d’avui pretenen
una maduresa sexual que en realitat no han aconseguit, i que n’amaguen les
mancances centrant la causa de les seves repressions en un possible desconcert
masculí. Dissabte, sense anar més lluny, a la ràdio es parlava de “plenitud
sexual” i totes les intervencions van anar referides a la plenitud de la dona;
sembla que l’home, o ja està ple, o és un enze incapaç.
