dilluns, 8 d’octubre de 2012

El sexe del psicòleg


Beatriz Garvía Peñuelas, especialista en psicologia clínica i psicoterapeuta, escriu a La Vanguardia d’Ahir (sic): “Des de la psicologia profunda veiem que la dificultat de l’ésser humà a l’hora d’enfrontar el diferent està marcada pel descobriment de la diferència de sexes: l’infant, cap als quatre anys, descobreix les diferències anatòmiques i s’identifica amb un sexe, de manera que la percepció de l’altre com a diferent li causa angoixa”. Bé, sembla que la psicoanàlisi freudiana ha calat fort entre les psiquiatres i el sexe, pel qual estan cada vegada més preocupades. De fet potser té una lògica fisiològica. Un vell amic, ginecòleg, humanista i millor persona, irrita moltes pacients quan els diu que elles estan molt més condicionades per les hormones que no pas els homes. Malgrat que el sexe també és al cervell, menysprear els condicionants físics seria oblidar una gran part de la qüestió. De fet, la mateixa senyora Garvía aprofita que la riera Gavarresa passa per Alpens, i ens cola un pensament de Sant Agustí d’Hipona: “Les dones no han de ser il·luminades ni educades de cap manera. De fet, haurien de ser segregades, ja que són causa d’insidioses i involuntàries ereccions en els sants homes”. Certament no sé què hi pinta aquí aquest pobre home preocupat pel piu i la seva santedat (gloriosa disjuntiva). A no ser que vulgui insinuar que són els homes els qui senten angoixa perquè tenen penis, i en canvi la dona no perquè no en té. És que el tenir vagina les immunitza contra la por a la diferència?
Per això em pregunto pel sexe del psicòleg i em qüestiono si l’opinió científica d’un professional, que no un expert, varia segons el sexe, si les hormones ens condicionen encara malgrat el nostre raciocini evolucionat, malgrat ho digui des de la “psicologia profunda”. Si necessito alguna mena de teràpia, deixant a part el “meu” gènere, m’he de plantejar si em guiarà millor un home o una dona? O m’he de mirar solament el seu currículum? Un currículum que en qualsevol cas serà més reduït que el seu coneixement de la diferència sexual, que ve dels quatre anys. He de triar l’expert o el professional? Ben conscient de possibles represàlies, a voltes penso que les dones avançades d’avui pretenen una maduresa sexual que en realitat no han aconseguit, i que n’amaguen les mancances centrant la causa de les seves repressions en un possible desconcert masculí. Dissabte, sense anar més lluny, a la ràdio es parlava de “plenitud sexual” i totes les intervencions van anar referides a la plenitud de la dona; sembla que l’home, o ja està ple, o és un enze incapaç.