Està bé que ens expliquin una
història d’èxit, ni que aquest èxit s’hagi obtingut copiant el que altres
havien concebut abans. És producte de l’estiu, sens dubte, que algunes
periodistes no sàpiguen què escriure i aprofitin qualsevol història que els cau
sota els ulls. Aquesta, la de la senyora Steiff és prou curiosa, si més no. Ara
bé, si un hom vol escriure sobre el sexe dels peluixos estaria bé que ho fes
directament, sense recórrer a subterfugis espuris, aprofitant un èxit
industrial que no té res a veure amb el fons de l’article. Si anem a filar prim,
la senyora Steiff, que en pau descansi, es podria enfadar amb l’articulista per
fer un ús indegut i esbiaixat del seu nom. Jo ho faria: a veure si en trec
algun duro.
La pregunta és: si s’atribuís “tradicionalment”
als peluixos el sexe femení, la senyora Planas Callol hauria escrit el que ha
escrit? No. Ara està de moda, per part dels periodistes, introduir el gènere de
qualsevol cosa en qualsevol article, perquè els fa guais i à la mode,
fashions. Però el seu raonament es buit. Quin mal és que s’atribueixi el
gènere masculí a una joguina? Si l’atribució fos al femení seria bo? Perquè ja se
sap: el que és bo, positiu, natural, ecològic i sà és del gènere femení; i el
que és dolent, negatiu, artificial i destructiu és masculí.
La mandra estiuenca fa que alguns
membres del col·lectiu articulista es dediquin a redactar tonteries, com la que
ens delecta avui amb aquest article na Planas. És així com es vulgaritza i es
degrada el feminisme, amb excuses agafades amb pinces, amb contes de rius incògnits
passant per contrades tan llunyanes que no ens sentim identificats amb el
paisatge, aprofitant estultícies per escriure inutilitats.
