Aquests darrers dies hem assistit a dues lliçons dels islamistes
al nostre país. I dic lliçons perquè ens ha alliçonat sobre com ens he de
comportar, què hem de respectar, què està bé i què no, i que si no creiem ens
faran pam-pam al cul. Començo a estar una mica tip d’aquests barbuts que parlen
català per predicar el què he i no he de fer, o de dir, o de mirar.
Primer va ser la portada de El Jueves. L’entitat pakistanesa
Camino por la Paz ha presentat una demanda contra la revista perquè “se
han vulnerado nuestros sentimientos religiosos” i “se ha
obrado con oportunismo e irresponsabilidad, con un ánimo únicamente provocador
que alienta e incita al odio hacia un colectivo religioso”. I
afegeixen, amb un cert aire d’amenaça, que “rechazan y condenan cualquier
manifestación que utilice la violencia física o verbal para protestar”.
La tireta abans del mal, per si de cas. Fins i tot arriben a dir que no es tracta
pas d’una blasfèmia, solament d’una manca de respecte, perquè si fos la primera
circumstància ja en parlaríem. Francament, no veig que una caricatura inciti a
l’odi cap a un col·lectiu, ni religiós ni res. Després el soldat israelià Gilad Shalit, que va demanar una
entrada per poder veure el clàssic Barça-Madrid. Impressionants les opinions d’un
paio per 8TV on , mentre es mostraven imatges de palestins enfadats amb el
club, advertia amb un somriure als morros que coses així són perilloses pel
barça. I advertint que si això es repetís “no sé què pot passar”.
Tothom em coneix perquè jo no tinc manies a l’hora de fer
amistats, ajudar, facilitar, integrar i fins i tot menjar entre els estrangers
siguin d’on siguin, però el respecte ha de ser mutu i no toleraré que es qüestionin
de cap manera els principis vitals que defineixen Catalunya i els catalans com
a gent lliure. Cap mahometà d’enlloc té el dret a jutjar-me, solament perquè
una creença seva, com n’hi ha milers al món, li vingui de gust dir-me com haig
de menar la vida. Queda clar? Més encara, si la meva societat no t’agrada,
carretera i manta. Vina aquí, treballa, participa, col·labora, practica la teva
fe, estudia: t’ajudaré. Però no em demanis, no m’exigeixis, que renunciï a la
meva llibertat per satisfer el teu desig de puresa insana. Si no t’agrada, no t’ho
miris. I, sobretot, fes l’esforç de fer teva la nostra comunitat: no fundis
associacions només per a tu, no vagis a comprar només a les teves botigues, no rebutgis
les nostres fetes i celebracions, menja amb nosaltres, beu amb nosaltres.
Benvolguts conciutadans mahometans, menys supèrbia: no
jutgeu perquè no esteu en possessió de la veritat única, absoluta.
