dilluns, 8 d’octubre de 2012

Menys supèrbia


Aquests darrers dies hem assistit a dues lliçons dels islamistes al nostre país. I dic lliçons perquè ens ha alliçonat sobre com ens he de comportar, què hem de respectar, què està bé i què no, i que si no creiem ens faran pam-pam al cul. Començo a estar una mica tip d’aquests barbuts que parlen català per predicar el què he i no he de fer, o de dir, o de mirar.
Primer va ser la portada de El Jueves. L’entitat pakistanesa Camino por la Paz ha presentat una demanda contra la revista perquè “se han vulnerado nuestros sentimientos religiosos” i “se ha obrado con oportunismo e irresponsabilidad, con un ánimo únicamente provocador que alienta e incita al odio hacia un colectivo religioso”. I afegeixen, amb un cert aire d’amenaça, que “rechazan y condenan cualquier manifestación que utilice la violencia física o verbal para protestar”. La tireta abans del mal, per si de cas. Fins i tot arriben a dir que no es tracta pas d’una blasfèmia, solament d’una manca de respecte, perquè si fos la primera circumstància ja en parlaríem. Francament, no veig que una caricatura inciti a l’odi cap a un col·lectiu, ni religiós ni res. Després el soldat israelià Gilad Shalit, que va demanar una entrada per poder veure el clàssic Barça-Madrid. Impressionants les opinions d’un paio per 8TV on , mentre es mostraven imatges de palestins enfadats amb el club, advertia amb un somriure als morros que coses així són perilloses pel barça. I advertint que si això es repetís “no sé què pot passar”.
Tothom em coneix perquè jo no tinc manies a l’hora de fer amistats, ajudar, facilitar, integrar i fins i tot menjar entre els estrangers siguin d’on siguin, però el respecte ha de ser mutu i no toleraré que es qüestionin de cap manera els principis vitals que defineixen Catalunya i els catalans com a gent lliure. Cap mahometà d’enlloc té el dret a jutjar-me, solament perquè una creença seva, com n’hi ha milers al món, li vingui de gust dir-me com haig de menar la vida. Queda clar? Més encara, si la meva societat no t’agrada, carretera i manta. Vina aquí, treballa, participa, col·labora, practica la teva fe, estudia: t’ajudaré. Però no em demanis, no m’exigeixis, que renunciï a la meva llibertat per satisfer el teu desig de puresa insana. Si no t’agrada, no t’ho miris. I, sobretot, fes l’esforç de fer teva la nostra comunitat: no fundis associacions només per a tu, no vagis a comprar només a les teves botigues, no rebutgis les nostres fetes i celebracions, menja amb nosaltres, beu amb nosaltres.
Benvolguts conciutadans mahometans, menys supèrbia: no jutgeu perquè no esteu en possessió de la veritat única, absoluta.