dilluns, 29 d’octubre de 2012

Qui mana a can Ribot?


Fixem-nos en aquesta “nota” que emergeix, graciosa, quan obres el web d’Unnim aquests dies. Del seu contingut, no en tinc gran cosa a dir, com no sigui que aquestes dades personals poden ser utilitzades per a qualsevol cosa fins i tot per anar contra mi (ho diu l’avís legal). Ara bé, les formes ja són una altra cosa: em tracten de “TU”, com si jo fos un col·legui de tota la vida. Ja fa temps que em queixo d’aquest costum que companyies, administracions o organitzacions de tota mena han anat adoptant per un d’aquells intents que savis del màrqueting recomanen de fidelitzar el client. La familiaritat, sembla, afavoreix que el client se senti com a casa. Ha! Algunes companyies, però, ja s’ha adonat que això no funciona i a Vueling, aquest dies, han tornat al vostè.
Les darreres actuacions de les entitats bancàries, de fet, ja han mostrar la falta absoluta de respecte cap els seus clients enredant-los malèvolament amb productes com les accions preferents. Directius i empleats, enduts per aquest col·leguisme, no han dubtat ni un pèl, abusant de la confiança que en ells havien dipositat, en col·locar-los dipòsits absolutament abjectes. De tal manera ha anat aquesta impostura que els papers ha arribat a canviar i el client s’ha vist tractat com un administrat a qui se’l castiga per qualsevol falta i se li nega el pa i la sal; s’arriba a deixar sonar el telèfon fins que s’esgota i ningú contesta. Tot plegat a dut a una pèrdua de la confiança en les entitats de crèdit i els seus representants. Només falta que, per acabar-ho d’adobar, encara ens tractin de tu. Em sembla a mi que no és així que s’arreglen les coses.