dilluns, 15 d’octubre de 2012

Lara miop


El president del Grupo Planeta, José Manuel Lara, fa dies que mormola fora dels seus cercles esparverat per una possible independència de Catalunya. Es tracta, evidentment, d’una opinió amb altaveus potents que solament ha sortit a la palestra quan li han tremolat les cames de la inestabilitat. Va començar dient que, en cas de secessió, ell i les seves empreses marxarien de Catalunya perquè no tenia sentit tenir-les en un país en català, deixant anar així un advertiment ben explícit. Ara ja rectifica i ja no marxarà: ara reclama diàleg i eslògans.
El senyor Lara, com a ciutadà, té tot el dret a opinar el què li doni la gana i a defensar aquella ideologia o fórmula que li sembli més adient per a organitzar-nos. Una altra cosa és que com a representant d’uns determinats interessos econòmics miri d’influir en polítics i ciutadans i alci la veu amb el volum al màxim. Se li veu el llautó, i això li fa perdre credibilitat. De fet ell només parla de costos que no podrem pagar, de pèrdues econòmiques: el país i el poble, la gent i el territori no figuren en les seves argumentacions.
Deixant a part tota consideració política, aquesta actitud del Sr. Lara és un dels problemes dels empresaris que es perpetuen al càrrec. Es tornen miops en dos aspectes: en l’apreciació dels canvis de l’entorn immediat i en la visió a llarg termini. Tota vegada que són personatges d’èxit, solen entrar en una mena de megalomania que els du a pensar que dominen els mecanismes socials, i que són capaços de transformar-los mantenir-los al seu albiri. Però l’entorn canvia independentment del que ells pretenguin o vulguin. D’altra banda, la consecució d’objectius financers a curt termini els du a atacar tot el què puguin significar moviments immediats. Lara comet aquests errors, que si bé no són fatals, li resten oportunitats molt importants i que aniran en detriment del desenvolupament  immediat del negoci.
Jo crec que hi ha molts empresaris catalans que veuen les coses d’una altra manera perquè salten aquesta línia indefinida del què separa la por i la prudència de l’audàcia. Una anàlisi d’una Catalunya independent, des del punt de vista del poder dels seus agents econòmics i socials, potser sigui una mica tèrbola a curt termini i fins i tot pot dur a que ens espeteguin els genolls. Però si se supera la superfície evident, les perspectives a mitjà termini em semblen ben diferents. No donaré pistes al Sr. Lara, però li diré que “dialogui”, abans d’exigir-ho als altres, amb empresaris de visió diversa i tal vegada la seva proposta de “soy catalan, sóc espanyol” no li semblarà tan equilibrada ni tan adient.