Jordi Fàbrega, Alcalde de Sant Pere de Torelló, publica al seu Facebook avui el següent (sic): “En moments històrics i d'emergència nacional cal unitat i generositat ara be quan una part no hi t voluntat no cal criticar-nos si no animar”. Suposo que és a ran de la impossibilitat de presentar una coalició independentista a les properes eleccions del país. No és greu, encara que potser haguera estat desitjable. La unitat no cal que estigui en el nombre de candidatures sinó en l’objectiu comú. Si aquest es manté, tot anirà com ha d’anar. El fotut és el trist espectacle a què ens tenen acostumats els polítics a l’hora d’engegar culpes a tort i a dret i a mirar de justificar fins i tot el què potser no cal.
En una conversa per arribar a acords no fracassa solament una part, sinó les dues i la maniobra barroera de repartir-se clatellots només suposa la confirmació del fracàs i es el descrèdit de tots. No comencem a jugar amb la cançoneta de les ideologies, ara és l’hora del país, l’hora de tots, l’hora d’empènyer o estirar, “I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!” Abans de dir què i com ho volem fer, hem de ser. I no s’hi val de dividir el poble a partir d’interessos i ambicions personals, de baralles i gresques de partit. Caminem junts cap a la llibertat nacional, ja la construirem.
Jordi Fàbrega va ser el primer Alcalde del País en proclamar el seu terme lliure i sobirà. Des de Sant Pere, un poble sota Bellmunt, algú aixeca una veu que arriba fins a Bárcena de Pie de Concha, un poblet d’Asturias, on una AES (Alternativa Española) va presentar al ple de l’ajuntament una proposta “a favor de la disolución del Ayuntamiento de Sant Pere de Torelló (Barcelona) y de la declaración de personas non gratas a sus cargos electos por suscribir la primera declaración de independencia para Cataluña”. Fa ben poc, no sabíem ni que AES existia i ara ja ens baladregen a 800 km. Si l’acció és clara, directa, sense sigles entre mig, té ressò, sinó és solament soroll fatu. Seguim així.
