També podria haver posat 6, 7 o 9 a 0, però aquest m’ha
semblat d’entrada un resultat just. El
primer, al suplement “Estiu” del diari Ara, publica una columna diària sobre la
seguretat a la carretera. Ahir deia això: “Quan un passatger, posem per cas
el que ocupa el seient del copilot, posa els peus damunt del taulell frontal del vehicle,
condiciona el recorregut normal del seu cinturó, però també està modificant l’actuació
i eficàcia de l’airbag amagat a la guantera si
aquest es dispara com a conseqüència d’una col·lisió”.
És clar, i si m’acosto al cantell del cingle de Tavertet, condiciono el meu
equilibri i puc precipitar-me a l’abim si perdo l’oremus. I si surto de casa,
condiciono l’univers i em pot caure un test al cap, amb conseqüències evidents.
Bé, bé senyor Merlos, si anar en cotxe s’ha de convertir en un mira’m i no em
toquis, quedi’s a casa i deixi’ns als demés, als qui gaudim amb la conducció,
passar-nos-ho bé al volant. Si convé posant els peus, o el que ens vingui de
gust, al “taulell frontal del vehicle”, abans anomenat tablier.
Baños, al suplement “Play” del mateix diari, escriu sobre “‘Coworking’
o bé ‘cosexing’?”. En recomano ferventment la lectura completa (http://play.ara.cat/Coworking-be-cosexing_0_1622237783.html).
Parla de “l’underground barceloní de finals dels anys setanta” tot
recordant que “aquella gent no entenia el procés artístic separat de l’expansió
vital, que, en aquells anys libèrrims, passava obligatòriament pel llit i el
bar”. Així, ens explica que els integrants d’un espai coworking “creen”
silenciosos i franciscans en un espai pur, ordenat i vaporós, mentre que
aquells facinerosos setanteros hi feien entre polvo i whisky. Acaba amb dos conceptes que em semblen antològics;
un: “un excés de salut, d’higiene i de monogàmia en les condicions de
creació fa que aquesta surti tova i sense originalitat”; dos: “això de
no poder cardar ni privar mentre crees, potser ha estat una gran idea per
domesticar l’art però no per donar-li vida”. Sublim i premonitori d’un art
políticament correcte.
Que diferents Merlos i Baños! L’un no ens deixa posar els peus al tablier,
per si de cas, mentre que l’altre enyora posar-hi el cul i tot. Es pot viure
com Merlos o com Baños, però francament ara, l’11 a 0 em sembla francament
insuficient.
