Tu, nan clenxinat amb brillantina,
Tu, morros botits, vell xaruc
Que desvergonyit m’insultes!
No faré cas del teu aüc:
Tens el verb tan insuls
Que al teu postís lladruc
Ni l’ase més convuls
Prestaria les orelles.
Què brames, tros de fava seca,
Des de la trona de la FAES?
Que no veus que de la boca bruta
Només et surt, cagu’m la puta,
El cantar esquerp d’una cigala?
