diumenge, 31 d’agost del 2014

Nova i fabulosa entrega dels grans viatges del Xavi C.

El Xavi, el Coral, el dels Divendres a la TV3, escriu un nou capítol dels seus “viatges” a l’Ara. Avui toca el Vietnam. El primer 25% de l’article el dedica a explicar-nos que ha parlat amb el rei vell, el rei nou i la seva dona en unes converses molt animades, on fins i tot van parlar dels fills. Fixa’t tu quines coses, eh? Després, un altre 25% conta la seva estada a París amb un amic, durant la qual, mentre prenien alguna cosa en una terrassa, un cambrer li va dir algú li havia dit que un homenet que passejava per allà havia estat l’antic emperador del Vietnam. Per fi Vietnam! Però no us feu il·lusions: la resta del suposat “relat de viatge” està dedicat a narrar-nos, superficialment, la historieta d’un tal Bao Dai suposadament aquell vellet de París. Del país, Vietnam, res de res. Per tan, homes i dones de Catalunya, si voleu anar al Vienam, compreu-vos una bona guia, les de Lonely Planet solen ser molt acurades, i deixeu-vos de corals. A hores d’ara, encara dubto de que aquest noi hagi viatjat alguna vegada al país asiàtic.

Als estius ja passa, la gent fa vacances i els mitjans no se’n salven. És per això que, per omplir paper busquen plomes joves, o originals, o patums que cuinen escrits tres mesos abans i els van evacuant de mica en mica. El cas de Xavi Coral és paradigmàtic per quan tots els seus articles, tots, es poden escriure sense moure’s de la cadira davant d’un ordinador i, entre la Wikipedia i alguna pàgina més, es poden redactar sols. No sé quant ha cobrat el Coral per la seva gran aportació al món del viatge, però, de cara a l’estiu que ve, m’ofereixo generosament a l’Ara (atenció!) gratis per a delectar als lectors amb les meves experiències. Us asseguro, sense cap mena de modèstia, que ho faré molt, però que molt més bé que el Coral.

divendres, 8 d’agost del 2014

Ada Colau inicia el llarg camí de “la casta”

La senyora Colau deia ahir que no acceptarà “una confrontació amb la població espanyola” que, al seu parer, alimenten les elits polítiques i econòmiques. Cal dir que l’independentisme que jo conec no vol cap enfrontament amb els espanyols, sinó una convivència de veïns, cadascú a casa seva i aquest és l’esperit de les dues convocatòries multitudinàries que han reunit s centenars de milers de persones. Que la confrontació interessi a certes elits polítiques no en dubto, però jo no veig cap mena de guerra des de la política catalana contra España i en canvi sí que observo una bel·ligerància creixent des de Madrid contra Catalunya. No cal ser una llumenera: només cal llegir les portades dels diaris de la capital d’España. Quan a la confrontació en sí, em sorprèn en ella aquesta actitud, ella que s’han enfrontat al mateix Estat per aconseguir els seus objectius, ara no vol enfrontar-s’hi? Perquè? És que l’objectiu de la independència no és tan noble com el de suspendre una execució judicial? I en qualsevol cas, ningú a Catalunya vol barallar-se amb els espanyols: aquesta sí que és una invenció de les elits madrilenyes. Aquesta seva invocació em fa pensar que potser ella ja comença a combregar amb “la casta”.
La senyora Colau té un problema: els vots. I es mou, com el Duran, entre aigües de diferent color i això costa. Pensi, Ada, que el Josep-Antoni fa molts anys que practica aquest esport i del tot, ben bé del tot, encara no el domina. No es desanimi dona, que amb constància i molt de morro en política tot és possible.

divendres, 1 d’agost del 2014

Pregunta

Potser és una pregunta retòrica; si algú ho creu així que m'ho expliqui: els senyors de Hamas que tan bons enginyers són cavant túnels per atacar Israel, com és que no han construït ni un sol refugi per protegir els seus?