dimecres, 31 d’octubre de 2012

L’Estat invasor


Pilar Rahola, a la seva columna d’ahir a La Vanguardia es mostra preocupada per una decisió del Govern anglès: “les nenes de sis escoles del comtat d’Oxfordshire “podran sol·licitar la píndola de l’endemà mitjançant un SMS en virtut d’un programa que s’iniciarà el proper mes de juliol” i que “l’administració els concedirà la píndola a les noies directament, sense mitjançar cap tracte humà i al marge del coneixement dels pares. És a dir, papà-Estat farà de tutor indirecte de les adolescents via telèfon”. Una autèntica bestiesa. L’Estat, una vegada més, tracta els administrats com a delinqüents o com a tontos, abans fins i tot de cometre cap falta. L’estat desconfia, en aquest cas, dels pares i els converteix en objectes inerts davant d’una de les decisions més dures que una noia, més o menys nena, ha de prendre. Desconfia dels adults i dóna llibertat a l’objecte de la pàtria potestat. Com la Pilar, no hi puc estar més en desacord i també temo que, algun partit progre, d’esquerres i de progrés, amb l’ànim de guanyar vots, prengui la bandera de la Union Jack i ens porti a casa aquest avenç social. La irrupció de l’Estat en la vida privada és cada dia més potent, més invasora, amb l’objectiu de controlar els ciutadans cada vegada de més a prop. És inacceptable i un dels atemptats més perversos contra la llibertat de les persones.
De fa dies que escric sobre aquesta tutela rastrera i l’he explicitada amb que, al final, ens posaran un mosso (cames obertes, ulleres fosques, cap rapat, gorra de gairell...) al menjador de casa. Ara em penso que aviat ens el trobarem al llit.