Pilar Rahola, a la seva columna d’ahir a La Vanguardia es
mostra preocupada per una decisió del Govern anglès: “les nenes de sis escoles del comtat d’Oxfordshire “podran sol·licitar
la píndola de l’endemà mitjançant un SMS en virtut d’un programa que s’iniciarà
el proper mes de juliol” i que “l’administració
els concedirà la píndola a les noies directament, sense mitjançar cap tracte
humà i al marge del coneixement dels pares. És a dir, papà-Estat farà de tutor indirecte
de les adolescents via telèfon”. Una autèntica bestiesa. L’Estat, una
vegada més, tracta els administrats com a delinqüents o com a tontos, abans fins
i tot de cometre cap falta. L’estat desconfia, en aquest cas, dels pares i els converteix
en objectes inerts davant d’una de les decisions més dures que una noia, més o
menys nena, ha de prendre. Desconfia dels adults i dóna llibertat a l’objecte
de la pàtria potestat. Com la Pilar, no hi puc estar més en desacord i també
temo que, algun partit progre, d’esquerres i de progrés, amb l’ànim de guanyar
vots, prengui la bandera de la Union Jack
i ens porti a casa aquest avenç social. La irrupció de l’Estat en la vida
privada és cada dia més potent, més invasora, amb l’objectiu de controlar els
ciutadans cada vegada de més a prop. És inacceptable i un dels atemptats més
perversos contra la llibertat de les persones.
De fa dies que escric sobre aquesta tutela rastrera i l’he
explicitada amb que, al final, ens posaran un mosso (cames obertes, ulleres
fosques, cap rapat, gorra de gairell...) al menjador de casa. Ara em penso que
aviat ens el trobarem al llit.
