dimarts, 16 d’octubre de 2012

Dia Internacional de la Dona Rural


Ahir dia 15 es va celebrar (?) la diada internacional de la dona pagesa, en els termes de l’ONU: “La funció i contribució decisives de la dona rural, inclosa la dona indígena, en la promoció del desenvolupament agrícola i rural, la millora de la seguretat alimentària i l'eradicació de la pobresa rural”. Bé, està molt bé, però i l’home rural? No se li dedica cap dia al seu esforç?
Durant desenes d’anys, en molts països, han estat els homes qui han possibilitat la supervivència de la vida rural. Mentre les dones emigraven a les ciutats i àrees urbanes, els homes es quedaven a la terra on vivien i morien sols. Durant aquests llargs anys, ells van mantenir cases i hisendes sense l’ajut de cap dona, perduts en territoris oblidats, tractats com a veritables proscrits. Ningú no es recorda ara d’ells. Aclaparats, lluitadors, van organitzar “caravanes de dones” per tal de repoblar el camp i procurar que la descendència esdevingués la continuació d’una feina elemental per a la pervivència de la humanitat. Ara sembla que solament les dones siguin les grans valedores de la pagesia, però si no hagués estat per aquells homes solitaris i sacrificats, avui aquest món ho tindria molt pelut. No cal pas oblidar el paper de la tradicional dona pagesa, qui al costat del seu company, tirava endavant la família i treballava durament agafada a la terra, però no em sembla correcte que organismes com l’ONU s’oblidin d’ells. La humanitat està feta d’homes i dones i separar-los per mèrits o qualsevol altra qualitat em sembla una bestiesa. Per això escric reivindicant els homes oblidats.