No vaig poder veure la notícia sencera, però es veia una
taula en què membres salafistes egipcis (?) s’havien entrevistat amb dones del
país, ja fa uns mesos, arran de la pujada al poder de partits religiosos
provinents de la primavera àrab. Pel què es veu, en aquella trobada, els
musulmans s’havien compromès a garantir els drets de les dones en la nova
constitució. Sembla que les coses no van per aquí i que en aquests països –Tunísia,
Egipte, Líbia– les velles lleis de Mahoma presidiran les del poble.
Quan van començar aquelles “primaveres”, molts progres es
van apuntar a aquelles enormes concentracions de gent que protestaven contra un
poder ofegador i tirànic per reclamar els seus drets, sobretot els dels joves
al treball. Gent dels moviments d’indignats i altres van fer seves consignes i
mètodes sense, crec jo, conèixer per on anaven realment les coses, qui movia
els fils i, sobretot, sense saber res d’una cultura i una manera d’entendre la
vida que són molt diferents. Per poc que un hagi viatjat per països dels nord d’Àfrica
de religió musulmana, es dóna compte de seguida que les diferències culturals
són importants i que els condicionants són enormes. No implica això que no puguem
comprendre els seus costums, la seva religió, la seva visió del dia a dia. Un
arriba a capir, per poc esforç que hi posi, els perquè de moltes coses. Tot un
altre exercici és acceptar-ho des dels nostres valors occidentals guanyats a
base de patacades durant segles. En definitiva, un arriba a convèncer-se de què
mentre els uns han avançat, els altres han maldat per quedar-se enrere.
És per
això que, penso, es va errar el tret i encara es continua errant en defensar
actituds i moviments com Hamas, facilitant-los comprensió i recolzament sense
preguntes. Ni Israel és el mal de món ni els palestins són ànimes pures. Ara,
resulta que aquells Germans Musulmans, en teoria moderats, no ho eren ni molt
menys tant i retornen ràpidament a allò que el pitjor masclisme representa: l’anorreament
de la dona com a ésser individual i lliure. Què en farem ara d’aquells esgarips
a favor de Tahrir? Els deixarem en la boca de les seves dones en un rictus
congelat?Publicat a la Vanguardia 09/10/2012
