La vergonya sindicalista arriba a cims incommensurables amb
la convocatòria de vaga pel proper dia 14 de novembre. Inoperants, fora de la
realitat, muts davant els esdeveniments polítics del país, amb el prestigi sota
mínims, convoquen a vaga. Càndido Méndez demanava aquesta setmana “una ola de simpatía y de comprensión por parte del conjunto de la población,
de la opinión pública”. Simpatia i comprensió, gloriosa manera de
demanar la participació. I és que de fet, com que el poder de convocatòria és
el que és, no els en queda d’altra. Com els Garrofa i en Pallanga d’uns
pastorets tronats, apareixen el Càndido i el Toxo de bracet a tot arreu
bramulant velles consignes que ja no recorden ni els més antics.
Però la cosa va per una altre camí. Perquè el dia 14, en
plena campanya catalana? Per una pretesa convocatòria unitària europea? Una
unitat grega, espanyola i portuguesa? És una falta de respecte al procés iniciat
pel poble de Catalunya, un procés delicat, transcendental, pels ciutadans d’aquests
país, cridar a la vaga irrompent desvergonyidament en el procés electoral. I
des d’Espanya, mentre els líders d’aquí s’hi avenen sense piular.
