dijous, 18 d’octubre de 2012

La vaga


La vergonya sindicalista arriba a cims incommensurables amb la convocatòria de vaga pel proper dia 14 de novembre. Inoperants, fora de la realitat, muts davant els esdeveniments polítics del país, amb el prestigi sota mínims, convoquen a vaga. Càndido Méndez demanava aquesta setmana “una ola de simpatía y de comprensión por parte del conjunto de la población, de la opinión pública”. Simpatia i comprensió, gloriosa manera de demanar la participació. I és que de fet, com que el poder de convocatòria és el que és, no els en queda d’altra. Com els Garrofa i en Pallanga d’uns pastorets tronats, apareixen el Càndido i el Toxo de bracet a tot arreu bramulant velles consignes que ja no recorden ni els més antics.
Però la cosa va per una altre camí. Perquè el dia 14, en plena campanya catalana? Per una pretesa convocatòria unitària europea? Una unitat grega, espanyola i portuguesa? És una falta de respecte al procés iniciat pel poble de Catalunya, un procés delicat, transcendental, pels ciutadans d’aquests país, cridar a la vaga irrompent desvergonyidament en el procés electoral. I des d’Espanya, mentre els líders d’aquí s’hi avenen sense piular.