És el PSC un partit en descomposició? Ho podria semblar però
no, no ho és. En realitat, és víctima
d'una maniobra començada fa més de 30 anys pel PSOE, que sempre ha vist el partit
català com una anomalia incontrolable. Aleshores presumien de federalisme: la
federació d’aquí, la federació d’allà... Ara ja feia anys que no en parlaven i
s’han vist obligats a treure el ninot de l’armari i dur-lo a passeig tot
exhibint-ne l’olor d’arnat que ha anat acumulant. Patètic, francament: com volen
el PSOE i el PSC que ens creguem la seva voluntat de reforma de l’organització
territorial espanyola? Aquest moviment culminarà ara davant l'estultícia
insòlita de Navarro i Balmón amb la desaparició definitiva del PSC de la
política catalana. No es donen compte aquest parell d'il·luminats que Rubalcaba
els ha empès al suïcidi? Ara, al PSOE només li quedarà recollir-ne els trossos
i muntar la seva sucursal (per si de cas que s'hi afanyin: la independència és
a tocar).
flagel de periodistes i mitjans; tralla de polítics, martell d'hipòcrites i mentiders; fornal d'idees emprenyadores... el poema.
divendres, 17 de gener del 2014
dijous, 16 de gener del 2014
De l’hongarès al finès, passant per Barcelona
A La Vanguardia d’avui (16.01.2014) llegeixo una carta de la
senyora Alejandra Vergés Fort que, després de fer-nos saber que torna de Copenhaguen,
es queixa que la locució als trens de RENFE que van a l’aeroport només és en
català i castellà. Acaba dient que “si queremos ser una ciudad cosmopolita y
abierta al turismo deberíamos plantearnos incluir el inglés en la locución de
las paradas”. Ho trobo molt encertat; encara més diria que també
hauria de fer-se en rus, ara que venen en massa a Barcelona; i en francès,
perquè són els bons veïns del nord; i per descomptat, en alemany, que són els
que manen a Europa. Així, quan s’hauria acabat la locució ja seríem a la parada
següent, on s’encavallaria amb la locució següent tot formant un guirigall,
després de tres o quatre parades, que ja no deixaria “la mitad de los pasajeros
del vagón perplejos y confusos”, sinó pixant-se de riure.
Una mica de cosmopolitisme, amiga Vergés. Mira que és
difícil l’hongarès i, al metro de Budapest, no vaig sentir ni un borrall de finès.
diumenge, 12 de gener del 2014
El ministre Cañete ha dit que prou!
Llegeixo que el ministre Cañete vol posar ordre al “pota
negra”, un nom que solament hauria de dur el pernil elaborat amb porc ibèric i
amb unes condicions de curació determinades. Per a fer-ho, s’ha servit de la senyora
vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría qui, com si fos
una hostessa, anava ensenyant la brida que tocava en cada moment durant la roda
de premsa posterior al consell de ministres. Explicada aquesta ocurrència del
ministre de les passejades militars per l’Ebre, passem a la realitat de la marca
España.
El diari local La Comarca, d’Alcañiz, publicava el passat
dia 3 que havia nascut el primer turolenc de l’any, i que “la empresa
turolense ‘Manolica’ entregó a los padres un jamón y una camiseta pequeña con
la bandera de Aragón’”. En una samarreta calcada a la que el barça utilitza
enguany com a segon equipament, hi han escrit ‘catar’ enlloc de Qatar i tan panxos.
De veres que a vegades em costa d’entendre els publicistes, però per acabar-ho
de rematar, cal fixar-se en la funda que cobreix el pernil i llegir-hi “HAMOON”,
així, amb lletres ben grosses. Impressionant, formidable. Com que hem de
promocionar el “jamón” què millor que traduir-ho a l’anglès i santes pasqües!
Un pobre favor li fan a l’amic Cañete, entestat en la promoció del “jamón”,
sigui o no “pota negra”. En conjunt, una imatge prou patètica.
I als cracs de “Manolica” que els aprofiti: amb la còpia
burda d’una samarreta famosa i una traducció tant aconseguida segur que les
vendes els pugen com l’escuma: España cañí, forever!
divendres, 10 de gener del 2014
Negociar un revolt
En un article a l’ARA, signat per Joan Serra, he trobat
aquesta frase: “la furgoneta en la qual
viatjaven va caure al riu Ter després de no poder negociar un revolt...”.
De negociar revolts només n’havia sentit parlar als impagables periodistes de
TV3 dedicats a la soporífera retransmissió de les carreres de F1. Me’n vaig
ràpidament al diccionari de l’IEC a buscar el verb “negociar” i hi trobo tres
accepcions: dues fan referència a processos mercantils i la tercera a l’acte de
tractar d’aconseguir un acord. Enlloc hi surt cap revolt.
Algú em pot explicar, doncs, què carai negociem amb un revolt?
Potser la possibilitat de fotre’ns-la?
dimecres, 1 de gener del 2014
Any u dia u
És evident que l’estratègia de l’organització ETA ha
canviat. Potser conscient del patiment dels seus presos, els ha donat la “llibertat”
de poder negociar amb l’estat el seu status de forma individual. Fins ara
qualsevol solució passava per una postura dura i unitària que enfrontava el
poder de l’Estat amb l’amenaça d’ETA de agafar de nou les armes. Però què fa
realment l’organització amb aquestes mesures que semblen cedir a la postura intransigent
del Gobierno del PP? Estan segurs els amos del cortijo que és la
debilitat el que fa actuar ETA així? Francament, no ho sé: no sóc cap
especialista en aquest món. Però sí que em faig preguntes... El procés català cap
a la independència ja és un camí sense retorn, amb resultat incert, però
decidit i, sobretot, de base ciutadana. Jo diria que ETA guanya temps i
observa. Observa com es comporta l’Estado i quina serà la postura final de
Madrid davant l’empenta formidable dels catalans. Jo, de ser Rajoy (cony, ara
tremolo!), em preocuparia per mirar d’endevinar que farà ETA si, finalment, el
desig dels catalans resulta avortat (cony, potser em fotran a la presó amb la
llei Gallardon!). No fos cas que tornessin a elevar carreros a les
altures. Faig una mica de broma perquè és el dia u, però va de veres. Que hi
meditin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)