Aquests dies m’he adonat d’una pràctica
que, comptat i debatut, deu fer temps que s’ha implantat en la classe política
del país. Crec que la van començar a practicar els polítics de dreta,
especialment n’Arrimadas i en Rivera. La cosa afecta a les entrevistes que els
periodistes fan pels mitjans audiovisuals, i consisteix en allargar la resposta
a les preguntes tan de temps com puguin. El polític sap que l’entrevistador té
un temps limitat i es tracta d’esgotar-lo sense haver de contestar preguntes
incòmodes, que siguin poques i, sobretot, evitar el repreguntar. Així és que
estiren tan com poden les respostes per esgotar el temps. Evidentment, l’habilitat
de la política entrevistada consisteix en xerrar molt, donar voltes a qualsevol
tonteria i a no excedir-se en la garlera per no passar directament a la
categoria de bocamolla.
Avui he sentit la senyora Colau
practicar amb desfici la tècnica amb el periodista Roger Escapa a Catalunya
Ràdio, que no es podia escapar –disculpeu la broma fàcil– de la incontinència
verbal de l’alcaldessa. En un discurs ple d’obvietats, mitges veritats i
excuses de mal pagador, na Colau s’ha escapolit de l’escomesa amb
femenina habilitat. Crec que l’Escapa n’era conscient, però li han mancat eines
de l’ofici per aturar-la.
Convindria que els periodistes n’anessin aprenent de
frenar els discursos llargs i buits de contingut de les polítiques, i elaborar
recursos que obliguin les entrevistades a concretar. Que no se’ls mengin el
temps a queixalades.