Quan passen fets greus, els ciutadans esperem una reacció proporcionada i enèrgica dels nostres pagats governants, però la senyora Paneque sembla l’antítesi d’aquesta qualitat que la gent entenem que forma part del currículum de qui ens representa. Lluny d’això, la Consellera amb veu monòtona, i amb to de tant-se-me’n-fot, desgrana declaracions que fan pena i donen un espectacle vergonyós. Dir que el Govern “ha fet tot el que podia dins de les competències que té”, no és altra cosa que reconèixer la total inoperància, impotència i la manca total d’autoritat que té, i ha tingut, la nostra Generalitat. A Madrid, com sempre, se’ns pixen a la boca i ens van dient que plou, mentre els nostres governants ens ho venen alegrement com pluja daurada. La realitat és que no fem por a ningú gràcies al servilisme del PSC a la capital. Mentrestant, als ciutadans en van donant per l’oremus. Amén.
Amb els usuaris humiliats una vegada i una altra, les sangs (com diria la meva tieta) de la senyora Paneque no es caracteritzen per bullir: més aviat semblen aquella mena de fluid dolcenc, sorrenc i fred que anomenem orxata. Amb aquesta actitud passiva i apallissada no fa altra cosa que malmetre, encara més, la maltractada autoestima catalana. En les seves declaracions no s’aprecia ni un gram d’empatia i molt menys de mala guixa en defensa nostra. Només hi veiem una submissió absoluta. Com un gos moll sota la pluja s’arrossega pel fang sense bordar un trist lladruc.
Deixi l’orxata, senyora Paneque. Foti’s una copa d’orujo, o de conyac, o, si molt convé, de ratafia i alci la veu d’una vegada o se’ns menjaran de viu en viu. Collons!
