Les esquelles de Ramón Jáuregui

A La Vanguardia d’ahir (30.X.2013, “Primer, un nou acord; després, la consulta”), Ramon Jáuregui, veterà polític basc adscrit al PSE-PSOE, ens proposa la seva tercera via. L’exercici que fa aquest home per explicar-nos la seva solució, bé mereix la lectura de l’article, malgrat sigui un pèl pesada. Un esforç encomiable, però inútil perquè no té en compte la quarta dimensió: el temps. Ell ens ofereix esperar al final de la legislatura per començar a caminar (2 anys). Aquí començaria a discutir-se una teòrica reforma de la constitució, que abocaria en unes eleccions constituents i, posteriorment en dos referèndums: un per a la constitució i l’altre per una pretesa “constitució catalana”. Amic Jáuregui, “amb respecte i afecte”, de veres creu que aquesta és una solució que pot ser adoptada pels catalans? No han tingut, vostès els socialistes i ells els del PP, més de trenta anys per a solucionar tot això? Li sembla que els pressupostos de l’Estat pel 2014 són una crida a seguir a España? Les propostes socialistes de federalisme –Santillana i Córdoba– són serioses? Al pobre Maragall, carregat de bona fe, se li van pixar a la boca (permeti’m l’expressió), i en això hem de tenir confiança? I el més impressionant: li veiem la ploma; es veu massa que vol emprendre una dilació espectacular en el temps durant la qual els catalans hi perdríem bous i esquelles. De tota manera, gràcies per l’esforç, Ramón.