Un anunci del Carrefour a la pàgina 11 de La Vanguardia em
desvetlla l’antena: la cadena ens ven productes de proximitat, expressió de
moda, i ens posa l’exemple dels sonsos pescats a Arenys. Però la proximitat no
es manifesta solament amb la procedència del producte, sinó també amb la
intenció de fer-se proper, i en això als de Carrefour els traeix l’ortografia i
l’idioma: no solament l’anunci és en castellà, sinó que escriuen Cataluña. Els
sonsos ja han perdut el 75% de la proximitat i l’efectivitat de l’anunci també.
Però no és l’únic exemple. En el mateix diari, a la pàgina 19 Carme Ruscalleda
–amb una imatge molt andrògina, per cert– declara que “també hi ha un equip humà irrepetible: tots som diferents i, per tant,
hi ha d’haver un ordre”. Dit així
semblaria que la diferència és en sí mateixa un desordre, al qual la senyora
Ruscalleda posa ferms. Semblaria que la Carme amaga un caràcter poc tolerant
amb la diferència, que combat a base de disciplina, posant ordre. Avui, per
CatRàdio, al senyor Millo, segon del PP a Catalunya, se li escapen capellans
quan diu que la xifra de manifestants del 12O no té importància. Com que no en
té? Si la diferència amb la Via haguera estat mínima, potser sí que el nombre
de gent fóra irrellevant. Solament li vull recordar que la majoria absoluta és
la meitat més un. El subconscient de la derrota treu el cap per darrera el
discurs de populars i ciutadans. I per acabar, també a CatRàdio, he pogut
sentir l'enviat del Vaticà a les beatificacions de Tarragona el cardenal Angelo
Amato, escombrant cap a casa i deixant la República com a autora d’un programa
d’extermini del catolicisme. Aquí per omissió, el seu llenguatge diu que els
crims execrables de Franco són una altra història, que l’església no parla de
política.
Sembla que no sigui res, que són discursos que el vent
volteja, però aquesta banalització de les paraules traeix a qui les pronuncia
perquè fan evident un pensament subjacent... que potser és el real de qui el verbalitza.
