Per casualitat llegeixo: “Me da asco pensar que hay gente que abraza a sus hijos por las noches y
luego se divierte con los toros”. Són declaracions de na Julia Otero,
periodista. Són paraules de l’any 2008 i les recollia una web anomenada “Periodista
digital”. A mi els toros em posen de mala llet: no puc suportar veure uns paios
vestits de florero que destrossen un
animal de mica en mica, davant d’una colla de babaus que jutgen la faena segons la testosterona que hi posa
el cap dels botxins. I “Paquito el
chocolatero” sonant per tota la plaça.
Ara bé, una cosa és considerar babaus els qui gaudeixen amb
un espectacle deplorable com aquest, i una altra és pensar que no poden estimar
els seus fills. Que a més a ella li faci fàstic em treu de polleguera tant com
lo dels toros. No barregem les coses Julia. Considero Nando Jubany un
personatge increïble i un dels millors cuiners que existeixen avui al nostre
país. És vital, després, simpàtic, gran professional, treballador... i va anar
amb patinet a la Cadena per la independència. No tinc el gust de conèixer-lo personalment,
però sé per amistats comunes, que adora la seva família. Una joia vaja. Però
ah, li agraden els toros! Per mi, en aquest sentit, és un babau, però no
dubtaré mai que és un bon pare i que abraça els seus fills amb tant d’amor com
jo. Una cosa no treu l’altra.
La Otero és una persona amb una professionalitat
excel·lent i, penso, una bona persona, però té el mal costum de voler fer
frases cèlebres, vol ser original i única i això la perd. Bé el fons, malament
la forma. No és la primera vegada que li passa.
