Explicava el meu pare que la seva mare va començar a treballar
a la fàbrica tèxtil de ca l’Iglesias, a Taradell, quan tenia poc més de 7 o 8
anys. Feia d’aprenenta de teixidora i li van haver de posar un escambell al
teler perquè no hi arribava, com tants altres nens i nenes de l’època. Un dels
primers dies, la gent de la quadra la van fer anar a comprar un porró de vi i
ella, bona nena, va agafar l’estri buit i el va tornar ple. Els qui no coneguin
com era una quadra de telers, i no hagin vist “Olor de colònia” a TV3, els diré
que era una llarga nau amb les màquines a banda i banda d’un passadís més o
menys ample. La Teresa, la meva àvia, va entrar a la quadra amb el porró a la
mà agafat pel coll i teixidors i teixidores li van començar a dir: “no l’agafis tant fort que l’escanyaràs!”.
Ella s’ho va creure tant que, abans de tornar el porró al seu lloc, va estar a
punt de deixar-lo anar. És una anècdota de les moltes que es conten d’aquell
temps de fàbrica.
Teixidor, nuadora, bitllaire, repassadora, preparació, contramestre,
majordom, són oficis que ja s’han pràcticament oblidat i que esperava reveure
en aquesta mini sèrie. Res de res. Uns quants drames personals entre amos i
treballadors escoltats i vistos mil vegades, res de nou al cinema. En canvi s’ha
oblidat la part de memòria fabril d’uns oficis que han estat clau en el
desenvolupament de Catalunya. Crec francament que es podia haver aprofitat per explicar que entre misèries, drames i traïcions, també hi havia una vida càlida i feliç,
gent bona i enamorada del seu ofici: el de teixidor, per exemple.
El temps hivernal permanent, amb cels grisos i arbres despullats, semblava dominar permanentment l’ambient de la colònia, com si no hi sortís mai el sol i vestia un societat només amb grisos. Les condicions de treball a les fàbriques els anys 50 eren dures, sí, però els obrers se’n sortien i somreien, anaven a teatre i ballaven molt més que els actors que els representen. Mentrestant, ja et dic, es passa per alt un llenguatge formidablement ric, uns oficis dignes que no han merescut ni un minut d’atenció. Estic segur que el 90% dels espectadors no saben encara que aquells telers moguts per embarrats es deien “de garrot”. L’olor real d’una quadra tèxtil s’allunya molt del de colònia barata: és una agradable barreja de borra, oli, greix i roba.
El temps hivernal permanent, amb cels grisos i arbres despullats, semblava dominar permanentment l’ambient de la colònia, com si no hi sortís mai el sol i vestia un societat només amb grisos. Les condicions de treball a les fàbriques els anys 50 eren dures, sí, però els obrers se’n sortien i somreien, anaven a teatre i ballaven molt més que els actors que els representen. Mentrestant, ja et dic, es passa per alt un llenguatge formidablement ric, uns oficis dignes que no han merescut ni un minut d’atenció. Estic segur que el 90% dels espectadors no saben encara que aquells telers moguts per embarrats es deien “de garrot”. L’olor real d’una quadra tèxtil s’allunya molt del de colònia barata: és una agradable barreja de borra, oli, greix i roba.
