El PSOE presenta ara una proposició no de llei al Congreso
perquè les restes del general Franco siguin exhumades del Valle de los Caídos i
traslladades “a un lloc a decidir amb la
família (del dictador) o al que resulti més adequat”. Aquesta petició va
encaminada a aconseguir que el monument sigui un “espai per a la cultura de la reconciliació”. Potser aquella
baluerna arribi algun dia a ser alguna mena de cosa cultural, però dubto molt que
pugui fomentar la reconciliació. Ja fa anys que la morbositat, més que cap
altra cosa, em va dur a visitar el Valle de Cuelgamuros i la basílica. Puc
descriure en una sola paraula l’efecte que em va produir la vista del monument:
aclaparador. Em vaig imaginar que aquella creu immensa, suportada pels
esperpents monstruosos de Juan de Ávalos, feia l’efecte que havia previst el
dictador: el de recordar als visitants que, ni que fos des de la tomba, esclafaria
qualsevol que no acceptés la seva victòria. No sé si els qui van caure a causa
de la traïció del general a la República acceptarien considerar aquests lloc
tètric com un espai que, d’alguna manera, els pertany; com no sigui a causa de
la seva contribució esclava, anònima i forçada a l’aixecament de tal
despropòsit, no trobo cap altre motiu. Ben al contrari, penso que seria una
nova burla al seu sacrifici que ara, els polítics , els venguessin la idea de
participar d’aquell sancristo gros.
De fet, a ran de les obres que es van haver de fer a corre-cuita
perquè tot queia a trossos, començo a pensar que aquells republicans rebels es
van mofar del dictador pixant-se al ciment, de mala qualitat, per tal de
malmetre l’obra.
