dimecres, 30 d’octubre de 2013

El Valle i la memòria

El PSOE presenta ara una proposició no de llei al Congreso perquè les restes del general Franco siguin exhumades del Valle de los Caídos i traslladades “a un lloc a decidir amb la família (del dictador) o al que resulti més adequat”. Aquesta petició va encaminada a aconseguir que el monument sigui un “espai per a la cultura de la reconciliació”. Potser aquella baluerna arribi algun dia a ser alguna mena de cosa cultural, però dubto molt que pugui fomentar la reconciliació. Ja fa anys que la morbositat, més que cap altra cosa, em va dur a visitar el Valle de Cuelgamuros i la basílica. Puc descriure en una sola paraula l’efecte que em va produir la vista del monument: aclaparador. Em vaig imaginar que aquella creu immensa, suportada pels esperpents monstruosos de Juan de Ávalos, feia l’efecte que havia previst el dictador: el de recordar als visitants que, ni que fos des de la tomba, esclafaria qualsevol que no acceptés la seva victòria. No sé si els qui van caure a causa de la traïció del general a la República acceptarien considerar aquests lloc tètric com un espai que, d’alguna manera, els pertany; com no sigui a causa de la seva contribució esclava, anònima i forçada a l’aixecament de tal despropòsit, no trobo cap altre motiu. Ben al contrari, penso que seria una nova burla al seu sacrifici que ara, els polítics , els venguessin la idea de participar d’aquell sancristo gros.
De fet, a ran de les obres que es van haver de fer a corre-cuita perquè tot queia a trossos, començo a pensar que aquells republicans rebels es van mofar del dictador pixant-se al ciment, de mala qualitat, per tal de malmetre l’obra.