dilluns, 7 d’octubre de 2013

Si, ara..!

Finançament especial, solidaritat limitada, principi d’ordinalitat... Per a el PP català, aquestes paraules no existien només fa tres mesos. Tot no i no. Ara, quan li veuen les orelles al llop, reaccionen amb més engrunes. Ara, quan el PP li ha vist el cul, diu que és femella; i tos a córrer, que els catalans van de veres. Engrunes, sí, perquè de seguida posen peròs a la cosa, com Jorge Fernández Díaz que (sic): “ha assegurat aquest dilluns que ell està d'acord amb el principi d'ordinalitat, tot i que ha deixat clar que no pot dur a l'extrem i que qui més té ha de ser solidari”.  O sigui, que canviarà ben poca cosa, no fos cas que el cafè no arribés per a tothom. Sánchez-Camacho també s’hi apunta i diu que (sic): “és una proposta a mig camí entre el sistema actual i el pacte fiscal proposat per Mas, que Rajoy va rebutjar”. O sigui que el que ens ofereixen no arriba ni tan sols a l’Estatut que Guerra va “sepillar” i el Constitucional va rebutjar. Carai, quina oferta tan atractiva, oi? Perquè clar, “algo hay que hacer”. De tota manera, arribada a Madrid, li han clavat una puntada de peu al cul la majoria de presidents autonòmics.
Mira, sempre és d’agrair que es dignin a presentar alguna cosa positiva, ni que sigui miserable. Però el problema és que ja no se’ls creu ningú a Catalunya, perquè sabem que el que prometen és un centèsima part del què demanem i que encara aquesta centèsima, arribat el moment, resultarà paper mullat. Game over!