dijous, 24 d’octubre de 2013

Miquel Iceta: autoretrat

En poques setmanes els polítics es van retratant. En Duran va deixar ben clar que estava en política pels diners; es veu que s’hi guanya molt bé la vida. I avui, el Miquel Iceta, incombustible personatge al caòtic PSC. L’autoretrat que avui s’ha fet en l’entrevista amb Mònica Terribas a CatRadio ha estat extraordinàriament descarnat a la seva veritat, al seu personatge. Ens ha fet una autèntica demostració de tacticisme polític, una anàlisi de la situació política vista des de l’òptica del professional de la cosa pública, una autòpsia certament ben feta i raonada. Un autèntic animal de partit que busca desesperadament atrapar una situació que ja fa temps que als socialistes se’ls ha escapat, i que fa perillar seriosament la seva poltrona. Se li acaba per dues bandes: pel mateix procés de desintegració del seu partit i defensant una postura sense base popular. Sap, com a bon professional, que se li acaba el temps. Iceta arriba al clímax quan afirma que el poder és el ciment que fa que els partits es cohesionin, que el nombre de càrrecs redueixen les discrepàncies. Molt propi d’un partit amb una estructura erta.
A Iceta se li veu el llautó. En cap moment de l’entrevista, repeteixo, en cap moment parla del poble, del desig de la societat, quan se li pregunta contesta que no té dades i continua pontificant i pontificant, predicant i predicant sobre la seva política de partit. Fa pena escoltar un socialista sense ni un sol mot que reculli el desig del poble. Per a mi és una forta decepció. Iceta l’erra i el seu maquievelisme el durà al fracàs. Miquel: el polític ha d’estar al servei dels ciutadans, no de l’aparell del partit, no de la seva carrera, no de les tàctiques pel poder.  I no està sol; em sembla haver escoltat a Maurici Lucena avui dient que “el President Mas està receptiu” davant la tercera via socialista. És que Lucena, Iceta, no és Mas qui ha d’estar receptiu: són els centenars de milers de persones que han sortit repetidament al carrer clamant independència, els qui haurien d’estar receptius. Quantes vegades caldrà repetir que aquest no és un moviment polític, sinó ciutadà! Miquel Iceta comet l'error del principiant: s’equivoca d’interlocutor.