dijous, 17 d’octubre del 2013

El risc

No s’avança sense arriscar-se. Aquest és un principi que qualsevol persona intel·ligent té interioritzat. Ho podríem comparar amb aquell soldat que avança enmig d’un camp de mines: sap que el proper pas pot ser fatídic, però també sap que quedar-se aturat és la mort segura. Quan un emprenedor, comença un nou projecte, sap que pot perdre bous i esquelles. Per moltes previsions i futuritzacions que munti per tal de predir el futur, sap que al capdavall haurà de decidir: o perdre la oportunitat o tirar endavant per avançar. També sap que com més escenaris analitzi, com més dades manegi, en lloc de reduir la incertesa l’augmentarà. Al capdavall, el seu olfacte, la seva intuïció, basada o no en estudis seriosos, serà la qui decidirà. El futur en sí mateix és una incertesa i, per tant, un risc.
En aquests moments apassionants, cada un de nosaltres hauria de ser un emprenedor i valorar els riscos que suposa la independència, valorar les oportunitats i decidir. Totes les veus que s’aixequen i reclamen explicacions, que exigeixen certesa, són les dels qui mai no prendran la decisió i es deixaran arrossegar per la riuada o no, i es quedaran palplantats fins que l’onada se’ls emporti. Ningú, repeteixo, ningú decidirà per nosaltres; ningú ens donarà cap certesa. És cadascú individualment i lliure que, basant-se en la seva intuïció, en el seu nas, havent reunit tota la informació ingent als mitjans, qui haurà de tirar endavant o no. El risc no admet certeses, només coratge i valor per tirar endavant, oblidem profetes i taumaturgs perquè ningú farà el camí per nosaltres.