Els nirvis de la diva
El President Mas tenia raó quan deia que la senyora
Sánchez-Camacho està nerviosa; jo afegiria que llepa l’histerisme. I que consti
que té moltes raons per estar-ho. D’una banda, arrossega la Camarga com una
creu de les grosses. De l’altra, se’n va a Madrid amb una proposta i li tanquen
la porta als morros (no va de segones). Després el President li fa la brometa
al parlament i ahir, per rematar-ho, acompanyant el Cañas impenitent, toca el
dos de l’hemicicle i s’enfada com una mona. Avui, li ha faltat temps per exigir
disculpes a la senyora Núria de Gispert, amb l’amenaça (sempre l’amenaça) de
demanar la dimissió. Algú va definir l’actitud i les maneres de les mandatàries
del PP com a “mestresses educades en
renyar minyones”. Doncs la senyora Alicia n’és el paradigma. Està enfadada
com una diva destronada perquè no pot fer com el senyor Rajoy: manar. I això la
treu de polleguera. Reculem fins el principi de l’anterior legislatura, quan va
condicionar la política catalana amb el recolzament al Govern. Se la veia somrient,
poderosa, potent al costat del President: semblava ella la presidenta! Ara,
quan veu que se li ha acabat la influència i que el seu partit està a punt d’esdevenir
residual a Catalunya, pica de peus com una nena malcriada. La pena és que ja és
adulta i aquestes actituds no li estan bé. Si em permet un consell li diré que
comenci a pensar què serà quan sigui gran, perquè, com es comença a escoltar i
llegir, políticament ja està amortitzada.
