divendres, 11 d’octubre de 2013

Els nirvis de la diva


El President Mas tenia raó quan deia que la senyora Sánchez-Camacho està nerviosa; jo afegiria que llepa l’histerisme. I que consti que té moltes raons per estar-ho. D’una banda, arrossega la Camarga com una creu de les grosses. De l’altra, se’n va a Madrid amb una proposta i li tanquen la porta als morros (no va de segones). Després el President li fa la brometa al parlament i ahir, per rematar-ho, acompanyant el Cañas impenitent, toca el dos de l’hemicicle i s’enfada com una mona. Avui, li ha faltat temps per exigir disculpes a la senyora Núria de Gispert, amb l’amenaça (sempre l’amenaça) de demanar la dimissió. Algú va definir l’actitud i les maneres de les mandatàries del PP com a “mestresses educades en renyar minyones”. Doncs la senyora Alicia n’és el paradigma. Està enfadada com una diva destronada perquè no pot fer com el senyor Rajoy: manar. I això la treu de polleguera. Reculem fins el principi de l’anterior legislatura, quan va condicionar la política catalana amb el recolzament al Govern. Se la veia somrient, poderosa, potent al costat del President: semblava ella la presidenta! Ara, quan veu que se li ha acabat la influència i que el seu partit està a punt d’esdevenir residual a Catalunya, pica de peus com una nena malcriada. La pena és que ja és adulta i aquestes actituds no li estan bé. Si em permet un consell li diré que comenci a pensar què serà quan sigui gran, perquè, com es comença a escoltar i llegir, políticament ja està amortitzada.