dimarts, 22 d’octubre de 2013

Narcís Serra ‘legal, lleial i diligent’

Ja fa uns anys, Carles Francino, pensant que el seu micròfon estava fora de línia, va pronunciar la paraula “Mamons!” durant un Telenotícies a TV3. Es referia als venedors de joguines que apujaven els preus abusivament quan la demanda pujava. Em vaig quedar amb l’expressió. Em va semblar que resumia molt bé la indignació absoluta. Jo, que tendeixo fàcilment a la paraulota, la utilitzo quan el seny em guanya i evito un reguitzell d’insults malsonants, escatològics, obscens i indecents, dirigits als causants de dolor. Ho definia molt bé el meu amic Ramon Minoves: “Jaume: has fet una perfecta i suscinta descripció (en una sola paraula) socio-psicològica dels membres del "Think tank" de la CEOE”. Aquesta colla de sàtrapes volen que ens jubilem als 70 anys després de cotitzar-ne 40.
Avui usaré de nou aquest compendi socio-psicològic per a qualificar Narcís Serra i Adolf Todó: Mamons! Té pebrots el senyor Serra en dir que "la meva actuació va ser legal, lleial i diligent", perquè en aquell moment s'havia de “mantenir l'equip directiu a la casa”. Si va ser legal o no ho determinaran els jutges, però ja sabem que no tot el què és legal no és necessàriament just. Quan a lleial, no sé a quina lleialtat es refereix. Si és a la deguda pels directius vers l’entitat, no sembla gaire potent, ja que va necessitar untar-los amb una morterada per mantenir-los “a la casa”, fins i tot es va haver d’untar ell mateix, que ja té nassos. Diligent? Deu ser perquè els va faltar temps per arreglar-se el sou. Misèria.
Personatges com Serra fan que la política es vegi com un niu de mamons, que solament busquen el profit personal, primer a la primera línia del país i després presidint o assessorant entitats sense aportar res més que paraules buides, i on guanyen quantitats que fan vergonya. Ja em perdonaran la gent d’esquerres, però gent com Serra són la vergonya de la seva ideologia.