Tornem-hi amb el pagar!

Els putxinel·lis socialistes continuen, i el que continuaran. Ara l’home del nas vermell, Pere Navarro, es despenja dient que l’ANC hauria de pagar pels serveis públics que es “gastaran” el dia 11 de setembre, tota vegada que es tracta d’una entitat “privada”. La demostració del que és la funció pública i els cossos que conformen l’administració, continua sent un tema que els polítics no han estudiat a l’escola. La primera obligació de la cosa pública és administrar amb justícia, equitat i criteris tècnics els diners del poble, siguin de la ideologia que siguin els administradors. Malbaratar o robar els recursos que els administrats hem guanyat amb el nostre treball i el nostre patiment, hauria d’estar penat amb la màxima pena del codi penal i l’exili permanent per a exercir càrrecs públics. A la feina, molta gent s’hi deixa la salut i una gran part de la vida –que és única i sagrada– i ningú té el dret a malgastar i petejar-se aquest esforç individual i col·lectiu. De passada, recordar que sense treballar no es  crea riquesa, que el treball és l’única manera de crear-la, i amb ella s’ha pogut construir l’estat del benestar, ara en perill a causa de la corrupció política i la misèria ètica del bancs.
Quan sento algun polític, en aquest cas Pere Navarro, que ens refrega els costos que suposem els ciutadans a l’Estat se m’encén un atàvic instint depredador: Pere, con goses dir-me que he de pagar per un servei públic? És que no m’has cobrat els impostos amb puntualitat? Amb quins pebrots em dius que, si em vull manifestar, estic gastant diners públics? Que de qui són els diners públics? Són teus, potser? Que els necessites per pagar el bunyol còsmic de la banca? O els desastres merdosos dels ERO andalusos? No fotem, Pere, no fotem, es necessita barra! Em sembla que ja n’hi ha prou! A cagar a la vinya, Navarro!