dimecres, 4 de setembre de 2013

Tornen la puta i la ramoneta?

La percepció de rebuig absolut a tot del Govern espanyol respecte a qualsevol iniciativa des de Catalunya ja no la percebem igual”. Aquesta frase és de Francesc Homs, alter ego d’Artur Mas. Si ell percep, jo també percebo i no tinc pas la mateixa vibració. Em fa la sensació que l’aparent trencament entre Mas i Rajoy no és tal, sinó que es manté una línia negra, oculta, a través de la qual es va teixint una nova edició de la puta i la ramoneta. Això és, concessions al procés per la independència a canvi de la promesa d’un finançament diferent. I recalco les paraules “promesa” i “diferent”, perquè l’Estat castellà té l’habilitat de saber-nos enredar amb promeses que mai no compleix i amb diners que mai no arriben. Alimentats per l’ànsia del Govern per l’ofegament econòmic, els españols continuen creient que l’única cosa que ens mou en realitat als catalans són els diners, que tot el demés és soroll i farfolla per a aconseguir la pela. No m’agradaria que se’ns dirigís cap a una consulta descafeïnada sobre el dret a decidir, que no faria altra cosa que demorar el referèndum vertader: el de la independència. Aquí, ERC hi juga un paper fonamental: el de guardià dels orígens d’un procés que ja fa un any que gira i sobre el qual la societat civil va fent passes, mentre que el Govern se’l mira estàtic.