divendres, 27 de setembre de 2013

Criteris

A vegades em perd l’ansietat d’escriure immediatament sobre un fet o una opinió. I ho sé: mai se m’han posat bé les presses i sé que, després de deixar reposar un desig, el resultat és molt millor, més equilibrat. És per això que he esperat, impacient, a llençar-me a redactar aquestes ratlles. Immers en el debat del Parlament he fullejat amb atenció els diaris, he llegit tot el que el meu temps m’ha permès, i després d’anys de subscriptor de La Vanguardia em permeto dubtar de la qualitat equànime de la publicació. La secció de cartes al director, de la qual en sóc usuari freqüent, ha estat per mi un termòmetre de l’anar i venir del país, un exponent dels temes que interessen i que estan a l’actualitat. És per això que en veure aquesta secció dels dos darrers dies he arribat a la conclusió de què alguna cosa ha canviat en els criteris: amb el debat intensíssim al Parlament sobre el sobiranisme, cap carta sobre el tema. Això sí, sembla que solament és notícia la tonteria de la sèrie Isabel i la Plaça del Rei. No solament aquesta secció, sinó també els titulars; el d’avui és aclaparador: “Mas accepta una consulta que inclogui la tercera via”. Considerar que aquesta opció és la defensada pel President, després de sentir el seu discurs i el de Junqueras, em sembla absolutament fóra de lloc i inadequat. Hi ha altres paraules, frases, que definirien millor el discurs de Mas: vaig sentir clarament com deia, contradient explícitament Duran, que les terceres vies porten anys i panys fracassant i que és inútil plantejar-les.
Vist tot això, els meus dubtes sobre la línia d'opinió de La Vanguardia avancen, més quan a l’Editorial d’avui s’afirma el següent: “(...) una tercera via que Mas va rebutjar afirmant que en els últims cent anys aquestes solucions no han funcionat”. Com lliguen aquell titular amb aquesta referència? Alguna cosa grinyola a La Vanguardia, un grinyol que em burxa la orella i m’intranquil·litza.