dimarts, 10 de setembre de 2013

Duran 1 – Chacon 1

A voltes tinc la sensació del que el senyor Duran és a Unió el que la senyora Carme Chacón és al PSC. La senyora Chacón vol ser presidenta d’España. Per això fa gestos exagerats i perfectament estudiats de manera que no sembli gens catalana i guanyar-se així el respecte i l’estima dels espanyols. Li cal, perquè català i president del regne grinyolen. A Duran em sembla que li passa el mateix: vol servir España i, si pot ser, ser-ne el primer ministre.  Segurament perquè Catalunya li sembla un “país petit”, una província vaja. Ara, la senyora Chacón se’n va a Miami i el senyor Duran a Panamà. La diferència entre l’un i l’altre està en que ella té l’equivalent al PSC en el PSOE i a ell li costa d’empassar-se tots els galàpets del PP.
Benvolgut senyor Duran, aquesta esquizofrènia no és sana, més quan dura anys. Cal que es desprengui d’una de les personalitats i afronti d’una vegada què vol ser quan sigui gran, és hora de madurar i entendre que a la vida no es pot tenir tot. A Panamà s’hi pot quedar una temporada i reflexionar, lluny del soroll que ara fem els catalans. Per cert, a prop d’allà, a l’Equador, hi fabriquen uns magnífics barrets de palla anomenats panamà o jipijapa. Compri-se’n un senyor Duran, i quan torni porti-me’n un per mi; ja li pagaré.