El passat dia 4 vaig publicar al meu blog una entrada titulada “Tornema la puta i la ramoneta?”. Tota vegada que ella usa aquesta expressió
en la seva columna del dia 7 de setembre a La Vanguardia, em sembla de rebut
contestar-la.
Des que va escriure un llibre sobre el President Mas, la
senyora Pilar Rahola s’ha erigit en la seva defensora més fidel i no estalvia
reinterpretar, segons la seva particular visió, el que diu o el que vol dir el
seu defensat. Està bé, però no per això en té l’exclusiva, i escriure que el
que expressa el ella anomena la “tropa
internàutica” sigui un esverament injustificat em sembla excessiu. N’estic
una mica tip de que la senyora Rahola ens doni contínuament lliçons sobre les
intencions i el pensament del President Mas. No sé si ella em considerarà com
un membre de la tropa –tinc un blog–
perquè vaig mostrar el meu temor sobre un reculada, més que evident, mostrada
en les paraules del President: aquest és l’efecte que va fer i el que va
provocar les protestes. Deu ser per tant, un error d’expressió del President,
però no, en qualsevol cas, una interpretació malèvola o esverada. Es veu que
nosaltres no tenim la finesa de la senyora Rahola i que vam ser incapaços de
captar el matís.
La senyora Rahola es permet, a més, dir que “sortosament, Oriol Junqueras... no va
compartir el dubtes”. Doncs a mi em sembla que el cap d’Esquerra no les
tenia totes i va fins i tot criticar que Mas ensenyés totes les cartes a l’enemic.
Pilar, això no s’hi val. Em sembla que és vostè la que està esverada pel bosc i
qui ha perdut la capacitat de veure els arbres. Keep calm, Pilar...
