dissabte, 21 de setembre de 2013

El Francesc sí que ens entén

Si un té resposta a totes les preguntes, som davant d’una prova que Déu no està amb ell. Vol dir que és un fals profeta que utilitza la religió en benefici propi. Un cristià restauracionista, legalista, que ho té tot clar i segur, no trobarà res. Aquell que avui busca sempre solucions disciplinàries, el que tendeix a la seguretat doctrinal de manera exagerada, el que cerca obstinadament recuperar el passat perdut, posseeix una visió estàtica i involutiva”. Aquestes són paraules del Papa Francesc (entrevista a La Vanguardia, 20.09.2013). Ho traduiré –traducció absolutament lliure– a la política: “Si un té resposta a totes les preguntes, som davant d’una prova que s’equivoca. Vol dir que és un fals profeta que utilitza la política en benefici propi. Un polític restauracionista, legalista, que ho té tot clar i segur, no trobarà res. Aquell que avui busca sempre solucions disciplinàries, el que tendeix a la seguretat doctrinal de manera exagerada, el que cerca obstinadament recuperar el passat perdut, posseeix una visió estàtica i involutiva”. He “traduït” només tres paraules i el Papa dona una lliçó a la política española. La postura actual del Govern de Madrid, i de la oposició, té respostes a totes les interpel·lacions que es fan al sistema des de Catalunya; utilitzen els mecanismes de l’Estat en benefici de la seva ideologia, ara els uns ara els altres. La santa Constitució, la llei, no és res més que una doctrina a la que s’arrapen els conservadors per tal de que no els moguin la referència que els permet perpetuar-se en l’statu quo. A partir d’aquesta doctrina s’amenaça el mesell amb el càstig disciplinari, amb la pena de les tenebres eternes. Finalment, sentencia: el doctrinari és involutiu, no progressa, s’estanca, i defensa la seva posició a sang i foc: el totalitarisme. El Papa els canta la cartilla.