divendres, 13 de setembre de 2013

El valor de les persones

No coneixia de res Carme Forcadell abans del 2012, francament no n’havia sentit parlar mai. Avui, aquesta dona de Xerta em sembla un exemple de lideratge natural, sense impostacions, sense màsters, sense cursets d’autoafirmació. Amb intervencions limitades i concretes, concises, ha anat forjant una organització, l’ANC, que arrenca del més profund del poble de Catalunya. Sense cridòria, ella, i els seus, han sabut reunir opinions diverses sobre un mateix anhel. El meu sincer homenatge a la Carme Forcadell perquè, sense els aires de lideressa que algunes i alguns s’atorguen només perquè els han votat en una llista, ella sap mantenir la tensió i el capteniment necessaris per a remoure la societat civil. La seva discreció l’honora com a representant d’un moviment civil molt superior a qualsevol força política. M’agradaria veure la capacitat de mobilització que tenen avui els partits, poca, o els sindicats, cap. És per això que em molesten expressions com les de Joan Majó, que escriu a l’Ara que “les altres institucions són imprescindibles, han de ser escoltades, han d'empènyer els polítics en un o altre sentit, però no han d'agafar el protagonisme que no els toca”. Qualificar l’ANC d’”altres institucions” i restar-li representativitat quan és capaç de congregar 1,6 milions de persones, em sembla francament pobre, tant que gairebé llepa la misèria. Carme Forcadell i l’ANC, avui per avui, està molt per sobre del Govern, del Parlament i, per descomptat, del PSC. Ells tenen ara la veu del protagonista de la democràcia: el poble. L’opinió de Majó i altres patums apologètiques són ara irrellevants.
En definitiva, felicitats, barret i ànims a l’ANC amb els seus 30.000 voluntaris, i a la Carme per la seva labor impagable. Els ho agraeixo de tot cor.