divendres, 27 de setembre de 2013

Com quedem?

Segueixo llegint Fernando Ónega i veig que el nerviosisme s’ha instal·lat de veres a la capital del regne d’España. A la manca de capacitat per entendre el conflicte català, que ja havia comentat amb anterioritat, s’hi afegeix la fixació amb les intencions del President Mas. És cert que no sé que passa per la seva ment, el senyor Ónega tampoc, però ell no es cansa de repetir que acabarà quan hagi dut al país a l’autodeterminació. Està aleshores fóra de lloc que el periodista digui que (sic) “Mas deu tenir vocació de martiri per la causa i no li importa aquest càstig (el de les darreres eleccions), sinó el missatge de les urnes”. Em pot dir, Fernando, a qui o a què ha d’atendre un administrador públic, un polític com amb sentit d’Estat? Potser ha de pensar com li suggereix si (sic) “Ha calculat que pot ser Esquerra qui tingui la glòria de construir l’Estat català? Doncs miri Fernando, l’actitud del President és formidablement noble, i per tant inconcebible en certs ambients, com sembla que són els seus. Sembla inèdita perquè en un país com España per ara no hi ha ningú al govern que es preocupi realment pel bé del país. És aquesta actitud que porta Ónega a afirmar que Mas té “mentalitat de màrtir per la causa”. Doncs mira, no estaria malament que fos així en un temps i un país on dimitir, ni que el teu tresorer hagi estat un lladre fastigós, es considera una debilitat. Potser tot això ens ho fan dir els nirvis?