D’entre totes les declaracions que s’han fet avui, després
de la jornada reivindicativa d’ahir, n’hi ha dues que m’han cridat l’atenció.
La intervenció de Rubalcaba, cendrós com sempre, recomanava al President Mas “encauzar” les reivindicacions del poble
català. Busco al diccionari de la RAE aquest mot i me’n surten tres accepcions.
La tercera em sembla la més adequada: 3.
tr. Encaminar, dirigir por buen camino un asunto, una discusión, etc. És a
dir, nosaltres ens hem manifestat i ara els polítics duran per “buen camino” el nostre esfroç. Res d’això,
amic Rubalcaba; el poble ha parlat clar i català (mai millor dit) i ara el què
cal és que els seus representants duguin a terme l’anhel expressat. No valen
interpretacions ni “encauces”, perquè
el missatge i el sentit són formidablement clars.
Des de l’altra riba, veig la senyora Sáenz de Santamaria
mudada, llavis pintats de roig, vestit de festa grossa, que, preguntada sobre
la cosa, respon que el Gobierno escoltarà tothom, especialment la “minoría silenciosa” que no ha sortit al
carrer. És un cras error si el què pretén dir-nos la Ministra és que els
silenciosos són “la inmensa majoria”.
Perquè la resposta porta implícita la rèplica, que no és altra que... doncs preguntem-ho!
I la manera democràtica de fer-ho és amb un referèndum. Ras i curt.
Em sorprèn que persones del seu nivell siguin tan i tan
simples, que pensin que aquestes respostes satisfan algú a Catalunya. Perquè
els asseguro que per convèncer els seus val tot, però als catalans... ah! Això
ja són figues d’un altre paner.
