dijous, 12 de setembre de 2013

Rubalcaba versus Sáenz de Santamaría... tanto monta monta tanto

D’entre totes les declaracions que s’han fet avui, després de la jornada reivindicativa d’ahir, n’hi ha dues que m’han cridat l’atenció. La intervenció de Rubalcaba, cendrós com sempre, recomanava al President Mas “encauzar” les reivindicacions del poble català. Busco al diccionari de la RAE aquest mot i me’n surten tres accepcions. La tercera em sembla la més adequada: 3. tr. Encaminar, dirigir por buen camino un asunto, una discusión, etc. És a dir, nosaltres ens hem manifestat i ara els polítics duran per “buen camino” el nostre esfroç. Res d’això, amic Rubalcaba; el poble ha parlat clar i català (mai millor dit) i ara el què cal és que els seus representants duguin a terme l’anhel expressat. No valen interpretacions ni “encauces”, perquè el missatge i el sentit són formidablement clars.
Des de l’altra riba, veig la senyora Sáenz de Santamaria mudada, llavis pintats de roig, vestit de festa grossa, que, preguntada sobre la cosa, respon que el Gobierno escoltarà tothom, especialment la “minoría silenciosa” que no ha sortit al carrer. És un cras error si el què pretén dir-nos la Ministra és que els silenciosos són “la inmensa majoria”. Perquè la resposta porta implícita la rèplica, que no és altra que... doncs preguntem-ho! I la manera democràtica de fer-ho és amb un referèndum. Ras i curt.
Em sorprèn que persones del seu nivell siguin tan i tan simples, que pensin que aquestes respostes satisfan algú a Catalunya. Perquè els asseguro que per convèncer els seus val tot, però als catalans... ah! Això ja són figues d’un altre paner.