diumenge, 3 de novembre de 2013

Pilar Rahola, des de la trona

He escrit en diverses ocasions a la senyora Pilar Rahola, a través de la seva pàgina web o del seu blog, manifestant-li la meva opinió sobre alguns dels seus escrits. Indefectiblement, he rebut sempre la mateixa resposta: una nota de la seva secretària en la qual se’m dona amablement les gràcies per la meva aportació, cosa que la senyora Rahola agraeix. I així s’acaba la comunicació entre ella i jo. I és així com un es dóna compte de la manera en què, a mesura que un escala en la piràmide de la fama, es va alçant de la terra i mira el què passa a sota amb un aire displicent. No vull pas dir que Rahola hagi de fer cas de les meves opinions, només faltaria. Però sí que la resposta que obtinc d’ella és pobra, tant que no es digna ni a escriure-la ella. Rahola, com molts polítics fins ara, estan desconnectats de la realitat i prediquen i pontifiquen des de la seva trona sobre el què els arriba a través dels seus filtres.
Dic tot això arran de la columna titulada “Mossos”, publicada a La Vanguardia, en la qual fa una encesa defensa dels cos de policia de Catalunya. Predica sobre la presumpció d’innocència, sobre imatges pretesament enganyoses, protocols d’actuació (que ella sí que coneix). Benvolguda pilar: en un país amb el cap assenyat, el primer que caldria fer és suspendre els implicats, sense menystenir-ne la possible innocència, investigar els fets amb imparcialitat, emetre una conclusió i actuar en conseqüència. Perquè, no oblidis amiga, que siguin culpables o no, un home va morir a les seves mans. Si jo enxampo un lladre a casa i el pelo d’un tret, malgrat que tingui tota la raó del món, se m’imputarà d’homicidi; o no? No seré pas un assassí, però la justícia haurà de jutjar la meva acció. Doncs la policia és igual, són ciutadans que han de complir la llei amb protocols o no.
Benvolguda Pilar, no s’hi val a acusar la societat, impunement, de linxar mossos a tort i a dret perquè no és veritat, no s’hi val a acusar els ciutadans de ser injustos, quan els fets reiterats demostren a bastament que alguna cosa no funciona a cal mosso. Benvolguda Pilar, baixa de la trona i xupa carrer, amara’t de xusma, que et convé a tu i a molts.