He escrit en diverses ocasions a la senyora Pilar Rahola, a
través de la seva pàgina web o del seu blog, manifestant-li la meva opinió
sobre alguns dels seus escrits. Indefectiblement, he rebut sempre la mateixa
resposta: una nota de la seva secretària en la qual se’m dona amablement les
gràcies per la meva aportació, cosa que la senyora Rahola agraeix. I així s’acaba
la comunicació entre ella i jo. I és així com un es dóna compte de la manera en
què, a mesura que un escala en la piràmide de la fama, es va alçant de la terra
i mira el què passa a sota amb un aire displicent. No vull pas dir que Rahola
hagi de fer cas de les meves opinions, només faltaria. Però sí que la resposta
que obtinc d’ella és pobra, tant que no es digna ni a escriure-la ella. Rahola,
com molts polítics fins ara, estan desconnectats de la realitat i prediquen i
pontifiquen des de la seva trona sobre el què els arriba a través dels seus
filtres.
Dic tot això arran de la columna titulada “Mossos”,
publicada a La Vanguardia, en la qual fa una encesa defensa dels cos de policia
de Catalunya. Predica sobre la presumpció d’innocència, sobre imatges
pretesament enganyoses, protocols d’actuació (que ella sí que coneix).
Benvolguda pilar: en un país amb el cap assenyat, el primer que caldria fer és
suspendre els implicats, sense menystenir-ne la possible innocència, investigar
els fets amb imparcialitat, emetre una conclusió i actuar en conseqüència.
Perquè, no oblidis amiga, que siguin culpables o no, un home va morir a les
seves mans. Si jo enxampo un lladre a casa i el pelo d’un tret, malgrat que
tingui tota la raó del món, se m’imputarà d’homicidi; o no? No seré pas un
assassí, però la justícia haurà de jutjar la meva acció. Doncs la policia és
igual, són ciutadans que han de complir la llei amb protocols o no.
Benvolguda Pilar, no s’hi val a acusar la societat,
impunement, de linxar mossos a tort i a dret perquè no és veritat, no s’hi val
a acusar els ciutadans de ser injustos, quan els fets reiterats demostren a
bastament que alguna cosa no funciona a cal mosso. Benvolguda Pilar, baixa de
la trona i xupa carrer, amara’t de xusma, que et convé a tu i a molts.
