Fa
uns anys vaig conèixer una economista brasilera, una noia tibada i rarota, però
amb una magnífica visió imparcial i descarnada de les coses. Vam treballar dos
mesos en un projecte conjunt i, sobretot en dinars de feina, vaig tenir ocasió
de conèixer la seva opinió sobre temes diversos. Un bon dia vam sortir a parlar
dels argentins i ella, amb total convenciment, em va sentenciar: “com a poble, són els alemanys de l’Amèrica
del Sud: xulos, presumits i malcarats; com a individus, cada argentí es creu un
psiquiatre expert, que psicoanalitza contínuament el seu entorn i n’interpreta sempre
el resultat com una castració”. Vaig pensar que exagerava, però poc temps
després vaig fer coneixença, per l’escola del meu fill, amb diverses persones
argentines. Si bé no vaig poder veure característiques teutones evidents en
ells, sí que l’ànima psiquiatra apareixia indefectiblement. Vaig comprovar com
temes banals es convertien en llargues i tedioses discussions.
He
escrit Pisarel·lo a posta, catalanitzant el cognom del primer tinent d’alcalde
de Barcelona i ideòleg de capçalera de n’Ada Colau. Aquest argentí ha vingut a Catalunya
a psicoanalitzar-nos, si vols sinó vols, i a dir-nos que ens cal matar al pare
per a ser adults. Ens ha vingut a alliçonar com un autèntic terapeuta: ens ha
encastat davant dels morros l’estàtua del cabró major del regne per
humiliar-nos, perquè plorem la nostra misèria i així regenerar-nos de les
nostres pors. El mal és que aquest aprenent de bruixot ha aplicat la teràpia
sense conèixer el malalt (si és que hi ha malalt) i l’ha cagada per la seva
ignorància de la realitat. A mi se’m fa especialment odiosa l’actitud del
Pisarel·lo, perquè alliçona contínuament, ens salva de nosaltres mateixos i ens
diu que “quan siguem grans ja entendrem perquè calen les estàtues del règim al
carrer”. Doncs moltes gràcies, però no calia.
Només
em queda un dubte, però: i si realment els resultats d’aquesta cura fossin “100% garantizados”? Assegureu-vos-en:
671 138 354 o 666 775 791. Amb els bruixots no se sap mai.
