Amb freqüència, un llegeix articles que no aporten
absolutament res de nou i que només relaten obsolescències. És l’efecte que m’ha
fet l’article de Carmen Buades al diari “Ara” (5/VI/2017, pàg. 40). Es titula “Prejudicis, silencis i tabús: la sexualitat
oculta”. Es refereix a la sexualitat femenina. La masculina no compta, ja
se sap. Quan jo tenia 15 anys, i d’això en fa gairebé 50, ja ens feien cursets
de sexualitat. Era a mitjans dels anys 60, en ple franquisme i en un col·legi d’hermanus de la Salle. Solien ser a
càrrec dels metges del poble, persones que, malgrat els temps, en parlaven amb
una envejable naturalitat. Malgrat que la major part del contingut era fisiologia,
no s’obviava pas la part del plaer, el respecte i la inviolabilitat de la
persona. Tots els qui tenim el marc mental d’aquella època i llegim l’article
que he citat arribarem a la mateixa conclusió: o bé la comprensió de la
sexualitat no ha avançat un carall, o les que participen a l’escrit no s’han
posat el dia. Certament m’he quedat atònit.
De primer, a l’article només opinen dones quan la sexualitat
és també masculina i de dos (tothom es pot masturbar, si li abelleix), perquè
aquí està la gràcia. De segon, la culpa és del mascle i de la masculinització del
sexe. De tercer, no sé a quina època viuen. Amb un bon amic, pediatre durant
molts anys, hem comentat l’evolució de les conductes sexuals dels adolescents,
de que els nois s’han anat esparverant a mesura que les noies anaven més
sortides. De que les relacions sexuals esporàdiques, propiciades per l’un i l’altre
sexe, eren un fet habitual i viscut amb normalitat: la virginitat ja no és un
valor, perquè l’himen no és res mes que pell morta. El sexe avui és lluny d’estar
“seguint estereotips que neixen d’una
cultura masculinitzada”. Ben al contrari, les noies plantegen obertament la
seva pròpia cultura sexual. “Som un instrument
de gaudi dels homes”, opina Jimena Jiménez, metgessa especialitzada en
dones. I els homes són una eina de plaer per les dones, opinaria una vaileta de
15 o 16 anys. Leticia Calle, és sexòloga, i diu “que actualment es ‘frivolitza’ la sexualitat i hi ha ‘més interès a dir
tot el que has fet que en la qualitat de la pràctica sexual en si’ ”. Jo no
entenc quin mal hi ha en que una part de la sexualitat sigui frívola, un
divertiment, un bon polvo i prou.
Perquè, què és la sexualitat seriosa, la reproductiva?
Però una de les perles de l’article arriba quan Meritxell
Esquirol, doctora en feminismes, afirma que avui “dins d’aquesta democratització sexual s’està normalitzant anar de
putes com a iniciació sexual”. Quina democratització sexual és aquesta?
Perquè anar de meuques per provar-se és una pràctica que existeix des dels
temps de les cavernes, un fet que aquells aprenents de sexòlegs dels 60 ja ens
advertien que no eren la millor manera, ni la més sana d’iniciar-se. No pot ser
que es necessiti un doctorat per a arribar a una genialitat com aquesta. Com
tampoc es necessita per dir, a hores d’ara, que a l’orgasme s’hi arriba de
múltiples formes i que totes són vàlides. I ja arribem a es colmo de la papanateria quan la doctora, especialista en dones,
afirma que “l’orgasme és boníssim per a
la salut, enforteix el sòl pèlvic a partir de les contraccions dels teixits”.
Deixant a part que no és “pèlvic” sinó pelvià, jo crec que l’orgasme és
boníssim per a la salut perquè follar és collonut, és gratis, t’ho passes la
mar de bé i ens quedem com reines i reis quan acabem. Si a més enforteix alguna
cosa, doncs molt bé, però la veritat a mi no em fa córrer. Només faltaria que
haguéssim de cardar pel “sòl pèlvic”!
Aquesta, la de trobar justificacions saludables al sexe, no és altra cosa que
mirar d’excusar un gaudi natural que avergonyeix a alguns i a moltes, una forma
de disculpar-se pel plaer gratuït.
Tot per dir el que ja deia: cap de les argumentacions
esgrimides en aquest article m’aporten res de res, perquè als 15 anys dels meus
63 ja me les havien explicat; en aquells temps, en que sempre s’ha dit que la
sexualitat era un tabú ocult i silenciat. Aleshores, aquells voluntariosos
metges de poble ja ens van parlar de que en el sexe calia plaer, respecte, comprensió,
calma, consentiment, responsabilitat. I en n’ensenyaven gratis.
