Avui m’he mirat, per curiositat i per informar-me, el web
del PSC. Com si es tractés d’un Telediario
del PP, el tema que preocupa al país en aquests moments, la independència i les
seves diverses manifestacions, figura al sisè lloc de les notícies que s’agrupen
sota el titular Actualitat. Curiós és
que al costat Eva Granados parli de cortines de fum.
Si
espatarrant i inexplicable va ser la intervenció del cendrós Rubalcaba a la
Festa de la Rosa, els passos que Pere Navarro ha anat donant després de la
Diada han estat estranyament desendollats. Només feia uns dies que se li
preguntava, al primer secretari, sobre la posició del PSOE davant del Pacte
Fiscal. Ell responia que no havíem de preocupar-nos pel PSOE, que arribat el
moment donarien el do de pit. Doncs el dia 16 ens el van donar, no el do però
si el cop, tot dient-nos que, en cas de demanar la independència ells, ELLS
(PSOE+PSC) es posarien contra el poble. Ara, a la seva portada, arraconen el
que figura a tots els titulars dels diaris al sisè lloc a la primera plana del
web. Aquests gestos demostren solament la por que hi ha davant d’un més que
possible avenç de les eleccions i d’un inevitable referèndum. La derrota
evident del PSC en uns comicis polaritzats entre la tronada pepera i els partidaris de la secessió,
significarà l’enterrament del PSC, afonat amb el flotador punxat del
federalisme lligat al coll. Els estrategues del partit semblen haver recuperat
les velles cantarelles, com aquella de Raimon Obiols que venia a tort i a dret “l’opció
d’esquerres i progressista” mentre en Pujol li guanyava una elecció darrera una
altra. No sé veure per enlloc que, des d’aleshores, hagin progressat gaire, ni
cap a la dreta ni cap a l’esquerra. D’esquena al poble s’avança poc. Convenen
altres portades.
