Tinc un amic que, durant l’època d’expansió de la TDT, es dedicava a
muntar repetidors i antenes per la geografia d’Osca. Armat amb arnesos i
tornavisos es penjava a alçades respectables en els llocs més elevats i
inhòspits del territori. Ara, com a bon autònom, a causa dels deutes que l’administració
no li paga, s’ha hagut de reconvertir i es dedica a altres tasques més
terrenals. En més d’una ocasió havíem parlat de la mala preparació i la
ignorància de molts dels anomenats “tècnics”. Me n’explicava anècdotes sucoses.
Tota vegada que un ajuntament no se’n sortia amb el seu “tècnic” a l’hora de reparar
una instal·lació de radiofreqüència, li van demanar ajuda. Ell es va desplaçar,
amb l’empleat municipal, fins el turó on hi havia plantada l’antena i tot l’arsenal
d’aparells. Només arribar, el meu amic es va adonar que l’antena estava mal
orientada i així li va fer saber al grum de manteniment. Aquest, li va demanar
que cap a on l’havia de girar i li va contestar que cap al nord, que era d’on
provenia el senyal. Aleshores el sapastre li va preguntar: “¿pa donde, p’allà?, tot assenyalant més o
menys cap al sud. Entre esmaperdut i emprenyat l’Enrique li va ventar: “¡No! ¡Este norte no, el otro coño!”.Cliqueu sobre la imatge de l'article si voleu llegir-lo.
