diumenge, 2 de setembre de 2012

L’aviador sonat


Ja vaig escriure en una altra ocasió sobre les opinions de Darío Vidal. Escriu a La Comarca, diari local d’Alcanyís,  una columna titulada “El aviador” que signa amb el títol humil de “Miembro de la Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luís y la Academia Aragonesa de Gastronomía”. Fot-li al mono, que és de goma! Aleshores, aquest monstre del periodisme d’opinió ens donava la seva versió de la relació de Catalunya amb Espanya. Ara, empès pel mateix esperit prehistòric, dinosàuric diria jo, enfila amb esperpèntica joia l’atac a Alemanya i deixa anar perles com ara (sic) “...los alemanes están intentando por tercera vez someternos y hacernos súbditos del Reich”. I ho diu així, després de despatxar-se dient que Europa va derrotar Alemanya en les dues guerres que ella mateixa va començar i que, per tant... (sic) “algo debimos hacer mal (...) porque Alemania ha desenterrado otra vez el hacha de guerra para someternos”. En definitiva, es veu que pel bo de don Vidal, Alemanya els vol sotmetre!, i que si ho haguéssim fet bé –eliminant-los, potser?– ara no ens veuríem obligats a lliurar-los Granada com vulgars Boabdils ploramiques.
Mentre aquest país del nord només pagava i pagava els FEDER, els MINER i no sé què més, l’aviador volava alt i li semblava tan bé que ni tan sols es recordava de qui era la senyora Merkel; mentre arribés el xec de cada mes... Ara bé, quan el pagano diu prou aleshores és que ens vol destruir i convertir-nos en esclaus d’una idea tronada –del Reich, qui en parla ja sinó els tronats–. No és just don Vidal: mentre vostè vivia a l’ombra de les aportacions alemanyes, malbaratant recursos, malgastant els diners que ells guanyaven suant i estalviant, bé que no protestava i cridava: prou, prou... me’ls acabaré! Però és el que té viure de la subvenció, que al capdavall s’acaba i aleshores el qui subvencionava esdevé el dolent de la pel·lícula i l’acusem d’insolidari, d’invasor i d’escanyapobres. Ens agradi o no, Alemanya té tota la raó del món, s’ha cansat de pagar, ha dit prou i ara vol que tothom visqui del què produeix i que la solidaritat tingui el límit de la barra del qui la rep. I no voldria entrar en comparacions, però més a prop tindria un exemple més fàcil de la situació i que no ha provocat mai cap guerra, encara.
La vella estultícia carpetovetònica campa com una daina a bots i saltirons per les planures hispàniques, i solament li falten les parauletes de l’entranyable i mai ben ponderat alcalde de Zalamea: “pel mànec tenen la paella!”, li agradi o no, don Vidal. Ah! I vigili les seves volades, que tenen pinta de gallinàcies.