Quo vadis, PSC? (II)

Narcís Serra tocant el piano del PSitànic

mentre s'enfonsa al mar de la nació.

Em miro avui el blog del Pere Navarro i em trobo a primera plana una “declaració” del dirigent socialista que, en el segon paràgraf, hi diu (sic): “En aquesta hora greu per a Catalunya i davant el decebedor resultat de la reunió posat en relleu per ambdós responsables polítics, considero oportú traslladar al conjunt del poble de Catalunya les següents reflexions:”. M’abstindré de comentar la resta perquè és un reguitzell de contradiccions, repartiment de garrotades en forma de culpes, absència total d’autocrítica i negant avui el que era dogma ahir a la nit a darrera hora.

Aquest sol paràgraf és suficient perquè conté prou informació com per escriure tres o quatre articles sobre la deriva gairebé dipsomaníaca que pren el PSC. Comencem. Hora greu: no n’hem passat poques d’hores greus, no són evitables i a totes cal enfrontar-s’hi. Jo no diria però que l’hora és greu, més aviat transcendent. Greu, em sona a malaltia terminal, i no és el cas. Però, no serà que és el partit qui es troba en estat greu i, en un esgarip final, pretén fer de la seva una agonia col·lectiva? Apa, una per pensar. Decebedor resultat de la reunió: va decebre al Pere Navarro, i al PSC, el resultat de la reunió amb Rajoy? Si és així, és el certificat de la desconnexió total del partit amb la societat, l’espanyola i la catalana: el 99% dels habitants d’ambdues nacions sabien d’antuvi quin seria el resultat. No fa falta fer enquestes ni ser cap llumenera en opinió pública. Aquesta, per reflexionar. Posat en relleu per ambdós responsables polítics: frase totalment inútil destinada a emplenar espai per no fer curt el paràgraf. Per eliminar. Considero oportú: recordo encara el gran Trillo, personatge castís on en quedi algun, dient que “el Presidente del Gobierno (Aznar) ha creido oportuno...” referint-se a la banderassa que van penjar a 50 m d’alçada sobre la Plaza Colón de Madrid (una bandera que, premonitòriament(?), va fer llenya el 2 d’agost d’enguany). La tercera, perquè ho tinguin en compte; lo de la llenya. Al conjunt del poble de Catalunya: no entenc massa l’expressió “conjunt del poble”, estaria bé dir el “conjunt poble”. Però dit com ho diu és com si per damunt del poble hi hagués un conjunt que l’englobés (l'Espanya federal, potser?). Curiós missatge subliminal. Quarta, per arxivar. I, finalment, “les següents reflexions”. Sense comentaris; ja he dit al començament que no mereix atenció.

Aquestes interpretacions que faig són totalment personals, no van dirigides a adoctrinar ningú i només són fruit de la meva febre del moment. Una febre no pas greu, de la qual n’espero un resultat positiu, ni que sigui inoportú per alguns, als quals desitjo que el poble de Catalunya no els arraconi i que en realitat no són reflexions, sinó, com ja he dit, una versió independent i interessada fruit de l’escalfament del meu lliure albiri. Bon vent t’apreti i el cul t’enceti, PSC!