dissabte, 1 de setembre de 2012

Experts?


Què és en realitat un expert? Segons el diccionari de l’IEC (sic): Versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica. És a dir que, per molt que un hom hagi estudiat, fet màsters, impartit centenars de cursos i conferències, no serà un expert si no té la pràctica de la matèria que tracta. I al contrari, algú sense estudis ni títols pot ser un expert a través de la pràctica. Avui n’hi ha molts d’experts, però del primer grup. Així, a ran de la famosa carmanyola escolar han sorgit desenes de suposats experts en l’estri i les seves possibilitats, però quants d’ells són realment experts? No crec que cap d’ells hagi fet l’ús suficient, continuat i eficient de la carmanyola com per poder considerar-se’n això: un expert. Experta en seria la meva mare, amb 85 anys, sis fills i deu nets, per alguns dels quals encara en prepara de carmanyoles. 70 anys preparant fiambreres: això sí que és una experta! En tots aquests anys cap dels qui hem menjat les seves preparacions no ens hem intoxicat i hem crescut raonablement bé. El meu fill, que aquest any que ve acabarà enginyeria superior a l’UPC, ha viscut els darrers 4 anys amb la seva àvia i s’ha endut a la universitat centenars de carmanyoles, content de la cuina que ella practica.
Qui dels qui opina de carmanyoles avui pot justificar 70 anys de pràctica constant, aportant resultats immaculats...? Possiblement cap de les patums carmanyolenques que avui es dediquen a donar lliçons a la meva mare. En definitiva: aquests personatges es podrien considerar estudiosos de carmanyologia, però cap d’ells es pot considerar realment un expert. Hi ha experts, expertets i cagabandúrries. Molts dels qui s’atorguen el títol estan a la darrera categoria i alguns arriben a l’honrosa d’expertets i gràcies. Ah! I el què val per la carmanyola val per tot!