dijous, 20 de setembre del 2012

El futur del Borbó


En els meus anys universitaris vaig tenir un professor  de filosofia, Antonio Marzal, que solia explicar que l’home és l’únic animal que, quan cau a l’aigua, fa tot el possible per ofegar-se. Una cosa semblant els passa al borbons amb Catalunya: quan en parlen fan tot el possible per ser odiats. En la seva esperpèntica carta ens diu un “això no toca” que es va repetint un segle darrere l’altre: la nostra reivindicació ara no toca, ni demà, ni demà passat, en definitiva, no tocarà mai. Per tant, senyor rei, quan serà el moment? Potser es tracta de recordar la famosa cançoneta, on la llebre espanyola se’ns fot la collita mentre els gossos del rei esmorzen: Senyor rei de Matalgram, / una llebre tinc al camp / que em pastura la verdura / i se'm menja l'enciam. / Què em voldríeu deixar els gossos? / Ara esmorzen...
Mentre Vos, senyor rei, feu el possible per ofegar-vos a les costes catalanes –una terra que mai n’ha volgut de rei, conformant-se amb un compte– deixeu que els cans esmorzin. Així, nosaltres anirem fent i caminarem cap a la independència, per fosca i inconeguda que resulti, i us deixarem a Vos i a la vostra corona covant els ous.