divendres, 1 de juny de 2012

Comença el xou esportiu, el de l’estiu


La portada d’avui del diari Sport diu això, amb lletres ben grans: “Guardiola escucha ofertas” i obre la veda de l’estiu esportiu. Pot ser, és probable, és possible. En aquest món endimoniat fins pot ser que les granotes criïn pel. El que sí és segur és que el periodisme, quan no hi ha notícies, les inventa. Jo no em puc creure que el periodista que escriu això ho sàpiga. Pot tenir indicis, pot ser que tercers deixin anar alguna cosa. Però, més cert que la mort, de la boca de Guardiola no n’ha sortit ni un mot.
Sentia ahir, per la ràdio, una entrevista feta a Manel Estiarte. Vaig poder sentir un home sense pèls a la llengua, un personatge dur i directe, d’aquells que agraden als periodistes quan els va a favor seu i que odien quan és a l’altra banda. Es veu que és un gran amic del Pep, i aquest el va triar per fer una feina ben concreta: mantenir els mitjans de comunicació a una distància considerable. Això no ho han perdonat al Manel, ni al Pep, i personatges de mitja volada, verbigràcia Jordi Grau, que no perden punt per presa a l’hora de retreure’ls-ho. No hi havia entrevistes, però Guardiola es va encarregar de recordar-los a tots les hores que els havia dedicat en aquests darrers quatre anys.
Ara ve l’estiu i la quitxalla periodística esportiva té poca feina, i quan un té poca feina el gat pentina. Com que pentinar el gat no implica un desgast exagerat de les neurones, el periodista vagareja i qualsevol remor el distreu. I així és com se’ls acuden portades com la que ens ocupa. Ara assistirem, com cada estiu, a un munt d’especulacions, teories, rumors, remors, sorolls i animalades mil perquè els diaris puguin treure el gruix de paper habitual cobrant el mateix i que ràdios i TV’s arribin a omplir els minuts que hi tenen assignats.
Aquesta mateixa setmana vaig sentir dir a l’ínclit Jordi Grau que: “Només arribar a Argentina, Messi ja ha assistit a una roda de premsa i concedit diverses entrevistes. Aquí no hi ha hagut manera”. Les paraules no tenen història, com gairebé tot el què diu el col·legui Grau, però si el to: de retret i agressiu. Està bé. En lloc de preguntar-se perquè passa això, tira amb bala contra el seu objectiu. Segur que quan torni d’Amèrica el Messi voldrà tenir ben lluny el misèrrim Grau. L’estultícia esportiva és incommensurable. Visca el vi!