La portada d’avui del diari Sport diu això, amb lletres ben grans: “Guardiola escucha ofertas” i obre la veda de l’estiu esportiu. Pot
ser, és probable, és possible. En aquest món endimoniat fins pot ser que les
granotes criïn pel. El que sí és segur és que el periodisme, quan no hi ha
notícies, les inventa. Jo no em puc creure que el periodista que escriu això ho
sàpiga. Pot tenir indicis, pot ser que tercers deixin anar alguna cosa. Però,
més cert que la mort, de la boca de Guardiola no n’ha sortit ni un mot.
Sentia ahir, per la ràdio, una entrevista feta a Manel Estiarte.
Vaig poder sentir un home sense pèls a la llengua, un personatge dur i directe,
d’aquells que agraden als periodistes quan els va a favor seu i que odien quan
és a l’altra banda. Es veu que és un gran amic del Pep, i aquest el va triar
per fer una feina ben concreta: mantenir els mitjans de comunicació a una
distància considerable. Això no ho han perdonat al Manel, ni al Pep, i
personatges de mitja volada, verbigràcia Jordi Grau, que no perden punt per
presa a l’hora de retreure’ls-ho. No hi havia entrevistes, però Guardiola es va
encarregar de recordar-los a tots les hores que els havia dedicat en aquests
darrers quatre anys.
Ara ve l’estiu i la quitxalla periodística esportiva té poca
feina, i quan un té poca feina el gat pentina. Com que pentinar el gat no
implica un desgast exagerat de les neurones, el periodista vagareja i qualsevol
remor el distreu. I així és com se’ls acuden portades com la que ens ocupa. Ara
assistirem, com cada estiu, a un munt d’especulacions, teories, rumors, remors,
sorolls i animalades mil perquè els diaris puguin treure el gruix de paper
habitual cobrant el mateix i que ràdios i TV’s arribin a omplir els minuts que
hi tenen assignats.
Aquesta
mateixa setmana vaig sentir dir a l’ínclit Jordi Grau que: “Només arribar a Argentina, Messi ja ha assistit
a una roda de premsa i concedit diverses entrevistes. Aquí no hi ha hagut
manera”. Les paraules no tenen història, com gairebé tot el què diu el col·legui Grau, però si el to: de retret
i agressiu. Està bé. En lloc de preguntar-se perquè passa això, tira amb bala
contra el seu objectiu. Segur que quan torni d’Amèrica el Messi voldrà tenir
ben lluny el misèrrim Grau. L’estultícia esportiva és incommensurable. Visca el
vi!
